Va ser el Francesc que em va dir que havia sortit públicat a desnivel (núm. 264) una ruta d'escalda força interessant, l'Aresta "de los Murcielagos", una oberta entre d'altres pel mític Rabada. Una ruta que ressegueix l'aresta Est del Pic d'Aspe de 2645 mts. (o Pico de la Garganta) , el qual domina per la seva cara nord la vall d'Aspe i per la sud la vall d' Aísa.
Una activitat força complerta doncs cal superar primer uns 800 metres de desnivell fins a la "brecha de Aísa" ,(al mapa alpina paso de la garganta de Aísa), situada a 2325 metres i d' allà superar l'aresta fins als 2645, uns 320 metres d'escalada per terreny fàcil ( IV+) però que cal autoprotegir.
Hi ha dos opcions per arribar fins a la brecha de Aísa, per la vall d' Aísa; o bé per l'estació de Candanchú. Nosaltres vam escollir aquesta última.
Vam deixar el cotxe a un pàrquing que hi ha justa al costat de l'escola d'esquiadors de l'exèrcit, a uns 1530 metres. D'allà s'ha de pujar fins a puerto Tortiellas a 1988 metres tot seguint les pistes d'esqui pel paratge anomenat La Rinconada ( un altra opció és agafar el telefèric del Tobazo, obert a partir de l' 1 de juliol a les 9 del matí). Un cop a la collada de Tortiellas podem veure el pic d'Aspe just davant nostre....a l'esquna s'intueix l'ombra dún altre gegant el midi d'ossau.
Des del coll de Tortiellas continuem pujant un trosset per una pista fins que aquesta fa un gir (on hi ha una torre del telesilla), aquí surt el sender marcat a la roca amb unes lletres grogues i per fites de pedra. Auqest camí va vorejant uns murs de pedra epr unes terrasses fins arribar a la falda del pic d' Aspe, aleshores toca pujar tartera amunt fins a la brecha de Aísa on comença l'aresta.
I aquí es va acabar l'excursioneta doncs va venir mal temps i tot es va tapar per una densa boira, així que mitja volta.. passejar el material li en dieun d'això... fins la propera. Val la pena llegir el relat del Desnivel, anècdotes com las dels noms de les dos agulles que cal superar, les anomenades "dondeestaeste" i "dondeestastu", o la del melo que en Rabada va pujar fins aqui dalt.
L'altre motiu d'apropar-nos a aquest paratge era per part meva la de conèixer la mítica estació de Canfranc. Emk moria de ganes de remenar per allà dins... i tampoc va sortir del tot bé donc l'estan restaurant i tenen una part (l'andana central) tancada, però no ens vam conformar i varem donar una volteta.
Bé de tot això us deixo algunes imatges, espero tornar-hi per poder penjar la ressenya senyal de que haurem pogut escalar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada