A finals de Juliol ens vam tobar el Francesc, la Rosa, l ' Antonio i servidor per tornar a la roca tots quatre 11 anys després de la caiguda que va patir l' Antonio a la nord del pedraforca. Ja haviem coïncidit altres vegades però em sembla que era el primer cop que formavem les mateixes cordades que el dia de l'accident.
No teniem clar quina via fer, i despres de molt discutir vam escollir la carrozas.
La carrozas són quatre llargs el més interessant d'ells el tercer que va a buscar un diedre força bonic el qual el pots entrar des de baix en xemeneia.
El primer i el segon llarg són una mica vegetals doncs aquesta és una via poc concorreguda i pràcticament desequipada a escepció de les reunions on hi trobem espit i burils. La R2 queda a la dreta d'una repisa força gran una mica més aixecada, una xapa amb un buril ens la marca. Per fer el diedre vàrem tornar a baixar a la repisa per agafar el diedre des de baix. Es pot fer un pont de roca potent i si ens estirem bé arribarem a una xapa amb un buril que ens protegirá el pas de V.
L' últim llarg el vam fer per la via "coitus iterrumptus" ja que semblava la opció més elegant ja que davant nostre hi haviao bé un bosc, o una ristra de parabolts que superaven una sèrie de ressalts força atractius... i la veritat és que és força drisfrutón.
En general, els dos primers largs d'intuició, ens caldrà un machete, bagues per ponts de roca i arbres i algun friend. El tercer llarg el més interessant, no és un gran diedre però el fet d'haver de posa cosetes anima bastant ( despres del buril hi ha un pont de roca enorme). Així que a reetir-la a veure si es neteja una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada