Perles, sector roures

Ahir al matí vam visitar el sector dels Roures de Perles (Mapa) . Aquest sector està fantasticament descrit al blog del Xavi, del qual he aprofitat la numeració de la ressenya que ha penjat.

Ens vam arpopar en Ramon, en Marcel,la Mireia i jo. Vam fer la ME-ME, Congost, Petit Princep i Gorga, i els màquines del marcel i el Ramon van Grimpar per Bonjours.

Salts a diferents barrancs

A continuació he penjat unes fotillos de salts a diferents barrancs de catalunya, el primer salt és a les gorjes de núria, des del pont del camí de pujada, 14 metres, la segona és al riu canaletes (abans d'acabar el primer i únic rappel de l'engorjat aneu a una finestra que hi ha a la dreta, des d'allà hi ha un salt de 6 metres), la tercera també és de les gorjes de núria en un dels rappels, un salt molt delicat per la proximitat de la roca, 17 metres. Finalment la última no és un barranc propiament dit, però quan vam anar a fer el barranc de sant aniol i a sadernes vam veure aquest magnific pont romànic, despres de comprovar la fondària de la badina ens va entrar l'impuls de saltar. Vam mesurar 24 metres.

Via CARLES al Gorro Frigi (Montserrat)

Dificultat: V+, 170 m.

Horari: 3 hores aprox.

Material: cintes exprés.

Descens: per la via normal.

Les xapes estan pintades en verd.

Primer em pensava que el nom tenia connotacions sexuals pel tema de frigid; però m'hna explicat que el gorro frigi és un barret que portaven els esclaus alliberats a Grecia i Roma, símbol de llibertat que també van utilitzar els revolucionaris francesos.

La primera ascenció del gorro frigi es va realitzar el 26 de setembre de l'any 1945, per una cordada del GAM, d'això ja fa 60 anys i continua sent un referent de l'escalada montserratina.

El gorro frigi així com tota la zona de les magdalenes, és de les més concorregudes de motserrat. La fàcil aproximació, l'orientació, bona roca i vies segures, així com la zona d'escola a la base dels gorros la fan un punt de trobada pels escaladors.

Aquesta via la vam fer el Francesc, la Rosa, l' Antonio i servidor.La idea inicial va ser fer la Badalona o bé la montpart, però quan vam arribar a peu de via hi havia tanta gent quevam decidir per pujar aquesta línia.

Via GEDE ( L' Elefant)

SANT BENET

L' Eelfant

Via GEDE

Primera ascenció 1969.

Reequipada abril 2005 amb parabolts.

Dificultat: Molt dificil A1, V+. 150 metres recorregut.

Horari: 3 hores.

Material: 2 cordes 50, estreps, plaquetes recuperables

i algun friend o tascó per a la fissura, així com bagues

per als arbres.

L1: 45m. III; L2: 20m. VI+; L3: 25m. V, Ao (V+); L4: 12m. Ao, IV; L5: 48m. IV, A1 (6a); L6: 40m. III

Taki en el tercer llarg, V+

La via GEDE de l'elefant ressegueix una línia lògica i eleganton ens trobarem amb una placa montserratina amb les típiques guardioles, un petit passet amb estreps penjat de burils i una fissura disfrutona.

Francesc a la R3

El descens de la via es realitza per la cara contrària, per on s'ha de desgrimpar. (quan nosaltres la vam escalar existia una cedena).

El taki en el franqueig, A1 (6a).