A l' hivern... VILANOVA DE MEIÀ

Aquets dies de fred una bona sol·lució és aprofitar les pedres més escalfades pel sol, i un bon lloc per anar-hi és Vilanova de Meià. Tot i aixó, quan entres a la plana de Lleida tot queda invaït per una densa boira i el termometre no puja dels 0º, i a l'arribar al poble continua el mateix panorama, però quan pujem carretera amunt deixem la boira enrera i s'ens mostra davant un parais inmens de roca amb un solet d'aquells que fa goig, l'altre dia vam poder escalar amb màniga curta. Amb el Txema ens hi em apropat quatre cops per escalar la Camel, Musical express, la Necronomicon i la Pornoestar de Roca Alta.

Aqui us deixo algunes imatges de aquestes dos últimes.

Vilanova de Meià - Roca dels Arcs - NECRONOMICON

Tot i ser una de les clàssiques de la roca dels arcs i segurament de les més repetides, la roca encara està en bon estat i no gaire sobada com es podria pensar.

El primer llarg ens fa un abançament del que ens espera al tercer i comencem a pujar per una sèrie de preses horitzontals. El segon amb roca una mica mes trencada puja entre una entosta i una placa per anar a buscar una còmode repisa on trobem la segona R.

El tercer llarg discorre per una vertical placa de calcari excepcional, on pujerm per tot de ratlletes horitzontals (des dela sortida de la placa fins a la reunió no trobarem cap assegurança, nosaltres hi vam posar un empotrador.. per si...). El quart llarg és de sortida i la roca ja està més trencada, cla anar amb compte amb les pedres.

Vilanova de Meià - Roca Alta - PORNOESTAR

Una pista poc transitada ens porta al peu d'aquesta magnifica paret. Des d'on deixem el cotxe ens enfilem per uns corriols fins al peu del Diedre Farreny (entren ganes de canviar de via...) i per la base de la paret voreixem en direcció a la roca dels arcs fins sota gran sostre vermell tant característic, lloc on comença la via.

Al primer llarg es certifica que provenim dels micos, dons ens haurem d'enfilar per un arbre, amb un peu a la paret i un altre a la roca per xapar al primer parabolt, i despres cal sortir del arbre, que no hi podem fer niu... la segona xapa està allà, lluny, peró etre mig dels dos parabolts al costat d'un diedre que ens queda a mà esquerra, al mig de la placa hi ha una "u" que ens fara passar una mica els nervis, doncs si patimen anem al terra. A partir d'aqui són els parabolts els que marquen el recorregut.

El segon llarg comença amb sorpresa, dons falta la primera xapa just abans del desplom de 6a, i queda tot l'esparreg sortit a l'alçada del genoll, no fa gaire gràcia, la veritat.. despres del desplom una placa ens porta a la seguent R.

El tercer llarg espectacular, una placa que recorda en certa manera a la de la necronomicon, però amb menys ratlles i més petitones.

El quart llarg comença des d'una còmode repisa i un pany de paret vertical i amb ratlletes molt fines (pas de 6b) ens permet jugar una mica abans d'acabar la via.

Nosaltres vam rappelar (reunions equipades amb anelles), des de la R4 a la R2 i de la R2 a terra, espectaucal el segon rappel, passes penjant al ben mig dels sostres.. 35 metres penjat com un xoriço.

GALERIA FOTOGRAFICA