Postres de Músic.
600 mts.
6a (V+ obligat.
Cal portar tascons, friend i bagues per a sabines i ponts de roca.
Important aigua (pica força el sol).
Des de la carretera la primera impresió que temportes de la cara sur de Roca Narieda, es la de una rampa herbosa poc atractiva, però a mida que t'apropes a peu de paret comences adonarte de la quantitat de roca que s'amaga rera el verd vegetal.
Postres de Músic va buscant continuament plaques de calcari excelent donant com a resultat una via del tot recomanable, això sí, els dies freds.
Descripció: El primer tram, potser el més vertical de tota la via ja obliga a protegir alguns passos, tònica que es mantindrà durant tota la via. Despres d'una petit "pendul" que fareu a peu, el recorregut ressegueix plaques tombades amb abundants fisures, ponts de roca i sabines que us permetran col·locar tot tipus de assegurances, amb algun parabolt intermig. Hi ha reunios que nomes tenen un parabolt, per lo qual s'han de reforçar (hi ha anotat el numero de reunió al qual ens trobem). Destacar la placa del 10é llarg, un slap que junt amb la sortida de l'11é seran la cirereta del pastís... Així que bon profit !!!
La ressenya la teniu penjada al blog del Ramon, si la voleu veure feu CLIK AKI.
Aproximació: Des de la carretera C-14 (aquella que va cap a la Seu d'Urgell), en tre Coll de Nargò i Organyà agafar el trencall cap a Sant Llorenç de Morunys i un cop a aquesta carretera agafar el trencall cap al poble de Canelles. Passada una petita casa que queda a mà dreta deixar el cotxe en una esplanada al costat d'una pista que baixa cap a l'esquerra en direcció a la paret. Atrabesar el riu i continuar fins a una borda. Ceuar unes feixes abandonades sempre en direccióa la paret fins arribar a una tartera, aqui anar seguint fites, la via comença en una espècie de piramide.
Descens: des del cim amb la paret a la nostra esquena baixar fins a un collet que hi ha a mà dreta. El camí va baixant per unes tarteres, on s'intueix el camí més trepitjat. Cal anar amb compte, terreny relliscos i amb alguna petita desgrimpadeta.
GALERIA DE FOTOS.
22 d’octubre 2006
26 de setembre 2006
Perles, sector roures
Ahir al matí vam visitar el sector dels Roures de Perles (Mapa) . Aquest sector està fantasticament descrit al blog del Xavi, del qual he aprofitat la numeració de la ressenya que ha penjat.
Ens vam arpopar en Ramon, en Marcel,la Mireia i jo. Vam fer la ME-ME, Congost, Petit Princep i Gorga, i els màquines del marcel i el Ramon van Grimpar per Bonjours.
23 de setembre 2006
Salts a diferents barrancs
A continuació he penjat unes fotillos de salts a diferents barrancs de catalunya, el primer salt és a les gorjes de núria, des del pont del camí de pujada, 14 metres, la segona és al riu canaletes (abans d'acabar el primer i únic rappel de l'engorjat aneu a una finestra que hi ha a la dreta, des d'allà hi ha un salt de 6 metres), la tercera també és de les gorjes de núria en un dels rappels, un salt molt delicat per la proximitat de la roca, 17 metres. Finalment la última no és un barranc propiament dit, però quan vam anar a fer el barranc de sant aniol i a sadernes vam veure aquest magnific pont romànic, despres de comprovar la fondària de la badina ens va entrar l'impuls de saltar. Vam mesurar 24 metres.
21 de setembre 2006
Via CARLES al Gorro Frigi (Montserrat)
Dificultat: V+, 170 m.
Horari: 3 hores aprox.
Material: cintes exprés.
Descens: per la via normal.
Les xapes estan pintades en verd.
Primer em pensava que el nom tenia connotacions sexuals pel tema de frigid; però m'hna explicat que el gorro frigi és un barret que portaven els esclaus alliberats a Grecia i Roma, símbol de llibertat que també van utilitzar els revolucionaris francesos.
La primera ascenció del gorro frigi es va realitzar el 26 de setembre de l'any 1945, per una cordada del GAM, d'això ja fa 60 anys i continua sent un referent de l'escalada montserratina.
El gorro frigi així com tota la zona de les magdalenes, és de les més concorregudes de motserrat. La fàcil aproximació, l'orientació, bona roca i vies segures, així com la zona d'escola a la base dels gorros la fan un punt de trobada pels escaladors.
Aquesta via la vam fer el Francesc, la Rosa, l' Antonio i servidor.La idea inicial va ser fer la Badalona o bé la montpart, però quan vam arribar a peu de via hi havia tanta gent quevam decidir per pujar aquesta línia.
20 de setembre 2006
Via GEDE ( L' Elefant)
SANT BENET L' Eelfant
Via GEDE
Primera ascenció 1969.
Reequipada abril 2005 amb parabolts.
Dificultat: Molt dificil A1, V+. 150 metres recorregut.
Horari: 3 hores.
Material: 2 cordes 50, estreps, plaquetes recuperables
i algun friend o tascó per a la fissura, així com bagues
per als arbres.
L1: 45m. III; L2: 20m. VI+; L3: 25m. V, Ao (V+); L4: 12m. Ao, IV; L5: 48m. IV, A1 (6a); L6: 40m. III
Taki en el tercer llarg, V+
La via GEDE de l'elefant ressegueix una línia lògica i eleganton ens trobarem amb una placa montserratina amb les típiques guardioles, un petit passet amb estreps penjat de burils i una fissura disfrutona.
Francesc a la R3
El descens de la via es realitza per la cara contrària, per on s'ha de desgrimpar. (quan nosaltres la vam escalar existia una cedena).
El taki en el franqueig, A1 (6a).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
