29 d’octubre 2009

Paret bucòlica, via: ANIS DEL MONO, Alt Urgell


















La ressenya de la esquerra és la original, extreta del freeblog és la dels autors.
La de la dreta la he afafat del blog "Kutrescaladors".

Es pot veure que hi ha moltes diferències entre les dues, per al meu parer la més ajustada la de la dreta en quan a grau tot i que vam fer els llargs diferents.




Agafant com a referència la ressenya original vam empalmar l' L1+L2, L3+L4, i la resta L5, L6 i L7 els vam fer iguals.

Per tant ens van sortir 5 llargs saltant-nos la R1 i la R3.



L1 (L1+L2 de l'original) V+ , 50 m.
La via comença per una escletxa ben visible a la part més a l'est de la paret. Al peu de via hi ha una pedra amb el nom de la via i els primers parabolts ja es deixen veure. El primer tram és molt fàcil i es pot equipar bé. Trobem algun parabolt fins a la reunió equipada amb dos parabolts, aquesta ens la saltem i continuem per un diedre una mica brut on cal anar amb compte fins a la R molt comode.


L2 (L3+L4 de l' original) 6a, 45 m.
S'ha de sortir per damunt d'un bloc que ens deixa a peu d'un diedre ben marcat. Un cop superem el bloc ja arribem a la primera assegurança (un pitó recordo) el diedre està ben protegit i es pot gaudir doncs la roca millora. Trobem una reunió que ens saltem per continuar tot dret superant una placa ben assegurada per continuar per terreny més fàcil fins a la següent reunió.


L3 (L5 de la ressenya original). V 30 m.
Aquest no el vam empalmar amb el següent llarg per evitar el fregament.
Es surt per l'esquerra (des de la R es veuen els pàrabolts que ens marquen el camí), fins a la següent reunió.


L4 (L6 de la ressenya original). V+, 40 m.
Sortim cap a la dreta per un tram fàcil amb bastants parabolts, ens podem saltar algun.
Hi ha un punt on trobem dos parabolts junts, un d'ells li falta la xapa (sembla una reunió), que no cal muntar. Continuem tot dret fins a situar-nos al peu d'un tram dret amb una sabina enorme a dalt. Fins a la sabina no hi ha res i la roca no sembla gaire bona. Cal portar una cinta llarga preparada per passar-la per la sabina (llarga, la sabina és gorda, jo vaig haver de fer servir la cinta de r i una cinta llarga de progressió), al mur hi ha dos preses bones per a les mans que et permeten arribar bé fins a la sabina, podria ser un V+ expo, no se....
Un cop a la sabina sortim per la seva dreta per enfilar-nos a l'esperó on hi muntem la reunió. aqui trobem el pot de piades.




L5 ( L7 de la ressenya riginal). III, IV, 30m
Continuem per la dreta de l'esperó fins a un pi uns metres més amunt on podrem plegar els trastos amb seguretat.


Per baixar podem resseguir la paret fins al cim de la paret bucòlica per anar a buscar el camí de descens o bé rappelar per la via EL Salt de lluna"

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Sembla prou interessant la via, l'haurem d'anar a probar. Per cert un amic la va anar a fer i va tenir un bon ensurt: al darrer ràpel se li va desfer una cinta plana que hi havia en una sabina i va estar apunt de caure avall!!! i això que se la va mirar i li va semblar correcte...mai s'és prou prudent!

Anònim ha dit...

Raimon Salinas
Valla "trunyo" de via.Reuneix roca podride,grau fals ( inferior) i asegurances per cobarts,a més la llargada de les tirades també és menys de lo que diu la resenya.Aquets son els seus encants.

Jordi Mercader ha dit...

la via té lògica,però "l´estil" dels autors deixa molt què desitjar,graus exagerats,excés de xapes,de reunions,en fí,una obra d´art...