Riu estrets i Moles de Don.
Les moles del Don i les Gronses, situades als estrets d'Arnes ens ofereixen una zona d'escalada sobre un conglomerat semblant al de montserrat més que aceptable i amb una adherència que sorpren. Una zona de fàcil accés i un entorn bucòlic on les cristal·lines aigues del riu estrets conviden a un bany del tot refrescant.
Cordada a la via "Itaca" Moles de Don.
Per arribar-hi ho podem fer des d' Horta de Sant Joan tot agafant una pista pavimentada que porta a l'area recreativa de la franqueta, o bé des del poble d'Arnes per una pista de terra.
A les moles hi trobem vies de diferent dificultat, compromis i estil; així que podem decidir fer esportiva al costat del riu o obtar per rutes generalment de quatre llargs.
Nosaltres vam obtar per començar per la via "Tintin a les Moles" per anar tastant roca. Seguidament vam fer la via "Itaca" més vertical i mantinguda.
Per agafar el camí que ens porta a peu de via hem de creuar el riu i vorejant la paret hi anem trobant les vies. Algunes hi posa el nom. La via Itaca és fàcilment reconeixible ja que comença just al costat d'un pi força gros. La Tintin.... bé també es troba..
Per baixar hem d'agafar un corriol que va deballant. Hi ha dos opcions, continuar per la canal fins trobar una instal·lació per muntar el rappel, o bé anar a buscar una reunió que hi ha a una còmode repisa des d'on també fem un rappel. En tots des casos rappelarem uns 25 metres.
A l'altre vanda del riu hi ha la cara sud de la Gronsa, on trobem diferents rutes de tres-cents metres. Vam escollir la via "càspa i càries" publicada al núm. 210 del Vèrtex... i no sé.. me l'imaginava més gran.
La Gronsa i el riu Estrets.
Per la tarda vam aprofitar per fer una visita a les Roques de Benet, imponent mole de conglomerat que ja crida l'atenció des d'horta. Una pista ressegueix la base de les parets podent admirar-les des de ben apropet. Hi trobem vies orientades a nord de fins a tres-cents metres on hi predomina l'artificial... la roca ??? vols dir que les pedretes aquelles no els hi falta una miqueta de ciment?.. no fos que es desenganxi.
Fotos
6 comentaris:
Hola Ignasi!!
Moolt xulo els ports, aquesta setmana també hem estat per aquelles contrades, no hem trepat pero si que me fet un fart de caminar.
Ultimament molts bloggers estem trepitjant aquest massís tan maco i tant desconegut.
Gracies per les ressenyes, tenía guardades un parell pero aquestes están mes currades, la próxima vegada pujo a trepar!!!
Salutacions!!
Gràcies per les ressenyes! molt ben treballades, me les he guardat a l'arxiu per quan baixi per aquestes contrades....no m'extranya que hi trobis a faltar ciment, acostumat a la roca de l'Urgell!
Bones Ignasi!
bona feina amb les ressenyes! el lloc es molt guapo! (suposo que es per que m'hi he criat!je je je)
A les roques de Benet tens un parell de vies que es deixen fer i la roca està prou "enganxada" tot i que jo m'hi vaig pegar un vuelo a la Mas Colomer....
Guapes les ressenyes!
Hola Ignasi, ja has acabat les vacances? Lo bo dura poc! Bona feina veu fer pels Ports, quina enveja! a mi és un lloc que m'agrada molt. A veure si tornem a coincidir algun dia, adéu.
Gràcies pels comentaris..
Llorenç, ja vaig llegir l'aventura amb el "bolo volador", vam estar sota de la llastra i la Mas Colomer es veu impressionant, quina linia, però em sembla que fora del meu abast..
Xavi, quan vulguis, pero ara ens toca el calcari, eh?
Publica un comentari a l'entrada