22 d’octubre 2006

ROCA NARIEDA -SUR- Via: Postres de Músic.

Postres de Músic.
600 mts.
6a (V+ obligat.
Cal portar tascons, friend i bagues per a sabines i ponts de roca.
Important aigua (pica força el sol).


Des de la carretera la primera impresió que temportes de la cara sur de Roca Narieda, es la de una rampa herbosa poc atractiva, però a mida que t'apropes a peu de paret comences adonarte de la quantitat de roca que s'amaga rera el verd vegetal.

Postres de Músic va buscant continuament plaques de calcari excelent donant com a resultat una via del tot recomanable, això sí, els dies freds.

Descripció: El primer tram, potser el més vertical de tota la via ja obliga a protegir alguns passos, tònica que es mantindrà durant tota la via. Despres d'una petit "pendul" que fareu a peu, el recorregut ressegueix plaques tombades amb abundants fisures, ponts de roca i sabines que us permetran col·locar tot tipus de assegurances, amb algun parabolt intermig. Hi ha reunios que nomes tenen un parabolt, per lo qual s'han de reforçar (hi ha anotat el numero de reunió al qual ens trobem). Destacar la placa del 10é llarg, un slap que junt amb la sortida de l'11é seran la cirereta del pastís... Així que bon profit !!!

La ressenya la teniu penjada al blog del Ramon, si la voleu veure feu
CLIK AKI.

Aproximació: Des de la carretera C-14 (aquella que va cap a la Seu d'Urgell), en tre Coll de Nargò i Organyà agafar el trencall cap a Sant Llorenç de Morunys i un cop a aquesta carretera agafar el trencall cap al poble de Canelles. Passada una petita casa que queda a mà dreta deixar el cotxe en una esplanada al costat d'una pista que baixa cap a l'esquerra en direcció a la paret. Atrabesar el riu i continuar fins a una borda. Ceuar unes feixes abandonades sempre en direccióa la paret fins arribar a una tartera, aqui anar seguint fites, la via comença en una espècie de piramide.

Descens: des del cim amb la paret a la nostra esquena baixar fins a un collet que hi ha a mà dreta. El camí va baixant per unes tarteres, on s'intueix el camí més trepitjat. Cal anar amb compte, terreny relliscos i amb alguna petita desgrimpadeta.

GALERIA DE FOTOS.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ignasi perque vols peixets

salutacions

adria

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Ignasi, ahir vàrem fer la Postres de Músic, quina via més maca! ens va costar una hora trobar el peu de via, era la primera vegada que veníem per aquesta zona. Les reunions ja no estan marcades, s'ha esborrat el nº de les reunions, hem patit una mica per l'exposició de la via, potser és que no estem acostumats a l'adherència que requereix la via...però la distància entre assegurances a la tirada desena i la sortida de la reunió 10 són molt exposades, sobretot la sortida de la reunió penúltima, la 10, en que et jugues un bon factor 2 abans no agafes l'arbret que hi ha a uns 4 metres...vaja que m'ha agradat molt, però he trobat a faltar una mica més d'assegurances, que forts que esteu per l'Urgell!
Salutacions