Al 1994 jo tenia 17 anys i el Francesc 16. Un divendres per la tarda a la UME (Unió Muntanyenca Eramprunyà) mentres feiem de les nostres va arribar el Taki. Començavem a escalar i ens enganxavem a ell com paparres i aquell cap de setmana no va ser cap excepció. Ell ens va convidar a anar a Terradets i nosaltres sense pensar-ho ens vam afegir.
La via CADE l'escollida, l'experiència brutal, i les nostres pintes.... bé millor oblidar les pintes que portavem.
Un dels diedres pels que discorre la via.
El Francesc arribant a la Feixa.
La ressenya que he penjat és la mateixa que m'en vaig endur al 1994, suposo que com tot a la vida d'equipament, i fins hi tot la graduació deu haver canviat. Si no recordo malament la via ja estava sobada en aquella època, ara deu semblar un mirall; hi haurem de tornar a veure com és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada