Dimensió Aproximada - Canalda

6a obl. / A2e. 200mts.
Via Equipada. Spits, algun parabolt, pitons i ponts de roca.
Les tres primeres tirades es pot rapelar, després del sostre la retirada és complicada.



Llarg 1, 6a / Ao, 40 mts.
Començem ajudant-nos d'un arbre a peu de via. De seguida veiem el primer spit. Pujem uns metres recte (pas de 6a i Ao). Iniciem despres un llarg flanqueig amb algun pas fi cap a la dreta per anar fins a la R2. El de segon ha d'anar bé ja que en cas de caiguda hi ha força pèndul.

Flanqueig primer llarg

Llarg 2, 6a, 35 mts.
Sortim de la reunió recte, superem una primera panxa per anar a buscar una segona, la qual li marquen V+, a mi em va semblar una mica més ja que les preses per a les mans no són generoses i una caiguda significa picar amb la repisa.
La roca d'aquest llarg és magnifica, tipus coralina (de la que punxa)

Llarg 3, V, 35 mts.
Recte amunt fins sota al sostre. Superarem alguna panxa. Al mig de la tirada trobem un pont de roca.
Cap l'esquerra veurem un parabolt que porta cap a una altra reunió d'una linia de parabolts que supera un sostre pel mig (no és la via), hem de continuar cap a una repisa on hi ha un arbust.

R3. Sota el sostre

Llarg 4, A2e / V, 35 mts.
Aquest llarg supera el sostre gràcies a una fisura.
La sortida per anar a buscar la primera assegurança és en lliure, per una roca una mica dubtosa. Tot el llarg d'artificial està equipat, hi trobem pitons, spits i algun parabolt. Hi ha alguna xapa que es belluga. Hi ha un pas una mica llarg al mig on ens haurem d'ajudar de la fisura.

Artifical al sostre

Un cop superada la fisura continuem verticalment fins que caldrà fer un flanquieg a l'esquerra per anar a la runió, la qual queda sobre mateix de la R3. En el flanqueig trobarem alguna assegurança i un pont de roca.

Flanqueig al quart llarg

Llarg 5, V+ / Ao, 40 mts.
Trobarem una panxa que cal superar realitzant Ao i apretant una mica les dents. Continua per una placa /diedre amb roca sorrenca amb una entrada a la reunió bastant bruta i herbosa on caldrà anar en compte.

Llarg 6, 6a / Ae, 30 mts.
Sortim de la reunió i ens situem en una repisa on hi ha un mur amb dos asseguances, arribar a la segona costa de collons i faig trampa fent un flanqueig per la dreta per anar cap a l'assegurança (bastant expo)
Ens situem sosta un desplom que superem amb Ao, La sortida és obligada, cal agafar uns cantos i tibar de debó per pujar els peus (un pas força dur). L'entrada a la reunió també és estranya.
En aquest llarg cal anar bé de piles.

Llarg 7, A2e / 6a, 45 mts.
Després de signar el llibre de piades, sortim directament amb tècnica d'artificial. Trobarem alguna xapa que es belluga i pitons. La sortida de l'artifical és força obligada, marquen de V+, però em va semblar de 6a...

La baixada es fa caminant anant en direcció oest per la carena fins trobar un corriol no gaire marcat que ens portarà de nou al cotxe.

Paret bucòlica, via: ANIS DEL MONO, Alt Urgell

La ressenya de la esquerra és la original, extreta del freeblog és la dels autors.
La de la dreta la he afafat del blog "Kutrescaladors".

Es pot veure que hi ha moltes diferències entre les dues, per al meu parer la més ajustada la de la dreta en quan a grau tot i que vam fer els llargs diferents.




Agafant com a referència la ressenya original vam empalmar l' L1+L2, L3+L4, i la resta L5, L6 i L7 els vam fer iguals.

Per tant ens van sortir 5 llargs saltant-nos la R1 i la R3.



L1 (L1+L2 de l'original) V+ , 50 m.
La via comença per una escletxa ben visible a la part més a l'est de la paret. Al peu de via hi ha una pedra amb el nom de la via i els primers parabolts ja es deixen veure. El primer tram és molt fàcil i es pot equipar bé. Trobem algun parabolt fins a la reunió equipada amb dos parabolts, aquesta ens la saltem i continuem per un diedre una mica brut on cal anar amb compte fins a la R molt comode.


L2 (L3+L4 de l' original) 6a, 45 m.
S'ha de sortir per damunt d'un bloc que ens deixa a peu d'un diedre ben marcat. Un cop superem el bloc ja arribem a la primera assegurança (un pitó recordo) el diedre està ben protegit i es pot gaudir doncs la roca millora. Trobem una reunió que ens saltem per continuar tot dret superant una placa ben assegurada per continuar per terreny més fàcil fins a la següent reunió.


L3 (L5 de la ressenya original). V 30 m.
Aquest no el vam empalmar amb el següent llarg per evitar el fregament.
Es surt per l'esquerra (des de la R es veuen els pàrabolts que ens marquen el camí), fins a la següent reunió.


L4 (L6 de la ressenya original). V+, 40 m.
Sortim cap a la dreta per un tram fàcil amb bastants parabolts, ens podem saltar algun.
Hi ha un punt on trobem dos parabolts junts, un d'ells li falta la xapa (sembla una reunió), que no cal muntar. Continuem tot dret fins a situar-nos al peu d'un tram dret amb una sabina enorme a dalt. Fins a la sabina no hi ha res i la roca no sembla gaire bona. Cal portar una cinta llarga preparada per passar-la per la sabina (llarga, la sabina és gorda, jo vaig haver de fer servir la cinta de r i una cinta llarga de progressió), al mur hi ha dos preses bones per a les mans que et permeten arribar bé fins a la sabina, podria ser un V+ expo, no se....
Un cop a la sabina sortim per la seva dreta per enfilar-nos a l'esperó on hi muntem la reunió. aqui trobem el pot de piades.




L5 ( L7 de la ressenya riginal). III, IV, 30m
Continuem per la dreta de l'esperó fins a un pi uns metres més amunt on podrem plegar els trastos amb seguretat.


Per baixar podem resseguir la paret fins al cim de la paret bucòlica per anar a buscar el camí de descens o bé rappelar per la via EL Salt de lluna"

Punsola Reniu - Caball Bernat

No calen comentaris...

Néouvielle

El massís granític del Neuvielle ofereix cims de més de 3000 metres, parets granítiques pels amants de l'escalada, arestes ideil·liques i per la seva situació un mirador privilegiat de cims veïns.

La idea era la de fer un parell de tres mils, el Neouvielle de 3091 metres que dona nom al massís, i el Turon de Neouvielle de 3035 metres.

Per accedir al cim d'aquest dos gegants es pot fer des de dos punts diferents, o bé des del refugi de la Glere a 2150 metres (opció que vam escollir nosaltres) o bé des del parquin del Llac d'Aubert a 2148 metres. Per aquesta última opció una carretera ens porta fins al mateix llac, però la carretera no és oberta fins al juny ja que a l'epoca d'innivació és escombrada pels allaus.





El refugi de La Glere està situat en un turonet per sobre del llac de la Glere a 2150 metres. És un refugi guardat molt confortable de tres plantes. El camí per arribar-hi comença a l'estació d'esqui de Lienz ( a 1500 m.) prop del poble de Barges on arribarem des del port del Tourmalet o des de Lourdes. A l'hivern la cerretera del Tourmalet és tancada per la neu, un botiguer ens va dir que hi havia acumulat set metres...

A prop de l'estació d'esqui, quan trobem el primer remuntador, surt un camí que s'enfila cap a la vall en direcció a "les cabanes de la Crouzille" on agafarem la pista que duu fins al refugi. La pista quan no hi ha neu es pot remuntar un bon tros en cotxe.

La vessant est de la vall està totalment escombrada per les allaus !! cal anar ben be pel fons de la vall per despres remuntar al refugi per la zona boscosa.




TURON DE NÉOUVIELLE 3.035 M


Des del refugi el cim del Turon de Neouvielle s'entreveu llunyà en mig d'ones de neu. L'ascenció cap al cim es talment com navegar entre les ones, doncs pujarem i baixarem monticles. L'entorn inmmillorable, i el silènci ... no se sent.

Sortirem des del refugi (2150 mts.) en direcció sur franquejant una espècie d'aresta que conformen una sèrie de turonets en direcció al "LAC DE MAIL".




Un cop al llc i com aquest és gelat ens permetrà atravessar-lo resseguint la lína de llacs que conformen per ordre d'ascenció el Lac de la manche, Lac estelat inferior i el Lac estelat superior.

En aquest últim es veu una canal estreta peròi de poca pendent anomenada COUME ESTRETE. Aquesta canal exposada als allaus (Cal anar d'hora) ens dirigeix cap a les pales que pujen al COL DE COUME ESTRETE (2767 mts) . Aqui cambiem de direcció per anar a buscar les pales somitals que sense dificultat ens duen al cim del TURON DE NEOUVIELLE a 3035 mts.




Quan treiem el cap pel cim s'ens mostra imponent la cara Nord del PIC LONG i el PIC DE CARBOUNOSE tresmils veins del cim que acabem d'ascendir. El llac de cap long és a tocar a igual que la coneguda aresta dels tres consellers, i és que aquesta zona hi ha feina per estona, tant a l'estiu com a l'hivern.




El descens el realitzem per un altre loc fent així una circular.

Baixarem del cim en direcció Nord per anar a buscar un estret que dona accés la glacera de Maniportet (jo no la vaig veure, estaria sota la neu..), anirem baixant per pendents suaus en direcció al LAC BLEU des d¡on es pot observar una millor prespectiva de la "breche de chausenque", petita canaleta de 45º que demà haurem de remuntar per fer el Neouvielle.

El descens és lògic, cal anar reseguint el camí que l'aigua ha ant fent al fons de la vall de llac en llac, fins arribar al llac de la GLERE (2100 mts).

Si fem aquest descens gairebé no hurem de remar ni remuntar res, si haguessim tornat pel camí de pujada hauriem d'haver remuntat més d'un turonet.

NÉOUVIELLE 3.091 M

El pic de Néouvielle des de la Galre és força complert, bon entorn, una pala de 35/40º, una canal de 45º, una glacera i una aresta final de II amb un bon pati... de tot ! i sense oblidar les vistes, els Astazu i el massís del Mont Perdut, la Brecha de Roland, el Pic Long, Gavarnie, els Vignemale....

Per a l'ascensió es fa un primer tros, fins al Lac det Mail pel mateix itinerari que vam fer per anar al Turon de Neouvielle. Un cop al Lac det Mail, passarem entre aquest i el Lac de la Mourele pujant en direcció a la breche de la chausenque per sota de la Cresta de l'espase. Hi trobarem les traces del descens del dia anterior. Anirem pujant fins al peu d'un petit llac sense nom on hi ha un mur de gel impresionant. Un cop aquí podem accedir al petit plató que hi ha al peu de la breche chausenque per una pala força inclinada o donar més volta buscant pales més suaus.... nosalres pel dret.

















Vam fer la mitat de la canal amb esquis i a meitat, on es fa un pel més estreta i donat que la neu era força gelada ens vam treure els esquis per pujar un tros a peu, no van caldre els crampons.



Un cop dalt de la Breche (2790 mts) baixarem per anar a buscar la Galcera del Neouvielle que remontarem fins a l'aresta NO que ens durà per unes pales espectaculars fins al peu mateix del cim. Per arribar-hi caldra crestejar un petit tros de roca.

El cim es força petit i queda penjat a les valls que el formen.




El descens el farem pel mateix itinerari de pujada. Caldra remontar fins a la Breche de Chausenque, baixarem la canal esquiant i baixarem fins al llac de la Glere per mateix lloc que el primer dia, o sigui, resseguint els llacs pel camí més evident.


Un lloc per tronar-hi !

Err - Puigmal - Núria - Err

Amb un hivern com el d'aquest any no cal anar enlloc. A casa tenim tanta neu com volguem i aquest últims dien encara n'ha caigut més. Pugis el cim que pugis tot és cober per una blanca flassada creant uns paisatges idil·lics.


L'altre dia aprofitant la bonança vam fer una ruta realtment recomanable fins al santuari de Núria; el recorregut: Estació d'esqui de Err-Puigmal (1900) Puigmal (2909) Santuari de Núria (1900) Pic del segre (2843) estació d'esquí Err-Puigmal. Uns 1800 metres de desnivell de pujada, uff i de baixada!!!


Va ser un dia una mica ventós però les nuvolades van donar una treba per poder gaudir d'una agradable esquiada.


La sortida es fa des d'on s'acaba la carretera de l'estació d'esqui Puigmal 2600, carretera que agafem a la població francesa d'Err. Des d'aqui ens enfilem per la vessant Nord-Oest del puigmal fins al mateix cim on treiem les pells per devallar d'una tirada fins al Santuari de Núria.


La baixada passa pel pla dels pluviometres , però abans d'arribar al Santuari no ens fiquem dins del toorent de finestrelles, sinó que franquegem una mica a la dreta per situar-nos sobre del santuari on baixarem buscant el millor camí entre els arbres fins a les pistes d'esquí del costat de la zona d'acampada.



Ja al santuari una mossada acompanyada d'una refrescant cerveseta per tornar a col·locar les pells als esquis.
Enfilarem pel torrent de finestrelles fins al pla dels pluviometres per agafar sentit cap a la nostra dreta tot enfilant per la falda del pic del Segre on tornarem a treure les pells.
D'aqui una primera baixada fins al coll que formen el segre i el Puigmal de Llo, per baixar directament als cotxes.