BON NADAL

Des d' Arsèguel us desitjem que passeu un Bon Nadal i un Feliç 2007.

PUJADA AL CADI EN BTT

Tenia el bloc abandonat, pero ja hi tornem. Aquesta setmana passada estava mes ocupat mirant el cel a veure si nevava que fent alguna cosa. De neu res de res, teniem l'esperança de començar a esquiar avui mateix pero com no li posem rodes al esquis no ho crec, a la cara nord del cadi tan sols una enfarinadeta :(




Ja que no hi ha neu i la roca comença a estar freda de debó, semblem sargantanes buscant el sol, us proposo una sortida amb BTT. No és una gran ruta però el que té d'interessant és que ens permet pujar a dalt de la serra del Cadi sobre d'una bicicleta, així segurament ja haurem pogut ascendir la serra caminat, amb piolets i grampons i amb rodes.


De fet aquesta ruta es una part de la volta al cadi moixeró, no és que sigui una "part" propiament dita sinó més bé una variant, ja que hem de pujar per tornar a baixar pel mateix cami.

Si es fa tan sols aquest tros és una excursió matinal i ara com que als matins es diposita la voira a la vall podem gauir de paissatges espectaculars i fer algun cim d'entre 2400 i 2600.

La ruta comença a prop d' Adraen, a la caretera que va de la Seu a Tuixen surt una pista a la qual ja hi ha un poster informatiu a on deixarem el cotxe:

A partir d'aqui tot pujada fins a dalt de tot. A mitja pista hi ha una cadena. La pista és bona fins al pla dels Gosolans (mateix no que el coll del comabona pujant des de prats d'aguilo). A partir d'aqui la pista puja fent esses i és pedregosa fins al final al cap de l' Orri a 2300 mts. Qui encara estigui fort hi pot anar fins a la torreta del cadi 2559 o al pic de les tres canaletes 2608 mts.

Despres cal tornar a baixar pel mateix cami, o qui vulgui des del cap del orri fins al pla dels gosolans camps atraves pel PR C-122 en plan trialera.

Es tracta d'una sortideta matinal amb un total d'uns 30 km (anada i tornada) i uns 1000 metres de desnivell. Recomanable pels paissatges i l'entorn.

COLL DE NARGO

A continuació penjo un "colage" que hem va fer en Ramon d'un dia que vam anar a escalar a coll de nargò.

ELS COLORS DE LA TARDOR

La tardor és un bon moment per passejar pel bosc, aquestes dos últimes setmanes ha patit una explosió de colors al·lucinant.

L'altre dia vaig anar al bosc a fer una passejadeta pels voltants d'arseguel; el silènci, la tranquilitat i la bellesa del bosc així com les diferents tonalitas que adquireix a mida que passa el temps fa que cada caminada que fem sigui diferent.

Us poso unes imatges recollides aquests dies... , dies de tardor, colors i silènci.

Enfarinada

Ahir un cop van marxar els nuvols que tapaven el cadi vam poder veure la primera enfarinadeta al cadi. A veure si s'anima una mica i comença a nevar de debó, que per el moment la cosa no va bé. Us deixo la foto que va fer la laura per anar obrint boca a la temporada d'hivern.

ARTIFICIAL al Contrafort -Roca dels Arcs-

Vam marxar cap a vilanova de meià amb la idea de fer un parell o tres de vies; la pluja però no ens va deixar.

Vam poder, això si, estrenar la fragoneta a base de fang; el millor la nevera, conserva les cerveses ben fresquetes...

El dimarts 17 d'octubre vam fer una volteta per les rodalies de vilanova (fins a l'ermita i cap a munt) sota la pluja.

El dimecres, com que la pluja persistia ens vam decidir a fer un Ae a la cova del contrafort, i no va estar malament, feia temps que no practicava l'artificial i la veritat es que vaig acabar petadet.

MÉS FOTILLOS AKI !!!

ROCA NARIEDA -SUR- Via: Postres de Músic.

Postres de Músic.
600 mts.
6a (V+ obligat.
Cal portar tascons, friend i bagues per a sabines i ponts de roca.
Important aigua (pica força el sol).


Des de la carretera la primera impresió que temportes de la cara sur de Roca Narieda, es la de una rampa herbosa poc atractiva, però a mida que t'apropes a peu de paret comences adonarte de la quantitat de roca que s'amaga rera el verd vegetal.

Postres de Músic va buscant continuament plaques de calcari excelent donant com a resultat una via del tot recomanable, això sí, els dies freds.

Descripció: El primer tram, potser el més vertical de tota la via ja obliga a protegir alguns passos, tònica que es mantindrà durant tota la via. Despres d'una petit "pendul" que fareu a peu, el recorregut ressegueix plaques tombades amb abundants fisures, ponts de roca i sabines que us permetran col·locar tot tipus de assegurances, amb algun parabolt intermig. Hi ha reunios que nomes tenen un parabolt, per lo qual s'han de reforçar (hi ha anotat el numero de reunió al qual ens trobem). Destacar la placa del 10é llarg, un slap que junt amb la sortida de l'11é seran la cirereta del pastís... Així que bon profit !!!

La ressenya la teniu penjada al blog del Ramon, si la voleu veure feu CLIK AKI.

Aproximació: Des de la carretera C-14 (aquella que va cap a la Seu d'Urgell), en tre Coll de Nargò i Organyà agafar el trencall cap a Sant Llorenç de Morunys i un cop a aquesta carretera agafar el trencall cap al poble de Canelles. Passada una petita casa que queda a mà dreta deixar el cotxe en una esplanada al costat d'una pista que baixa cap a l'esquerra en direcció a la paret. Atrabesar el riu i continuar fins a una borda. Ceuar unes feixes abandonades sempre en direccióa la paret fins arribar a una tartera, aqui anar seguint fites, la via comença en una espècie de piramide.

Descens: des del cim amb la paret a la nostra esquena baixar fins a un collet que hi ha a mà dreta. El camí va baixant per unes tarteres, on s'intueix el camí més trepitjat. Cal anar amb compte, terreny relliscos i amb alguna petita desgrimpadeta.

GALERIA DE FOTOS.

Perles, sector roures

Ahir al matí vam visitar el sector dels Roures de Perles (Mapa) . Aquest sector està fantasticament descrit al blog del Xavi, del qual he aprofitat la numeració de la ressenya que ha penjat.

Ens vam arpopar en Ramon, en Marcel,la Mireia i jo. Vam fer la ME-ME, Congost, Petit Princep i Gorga, i els màquines del marcel i el Ramon van Grimpar per Bonjours.

Salts a diferents barrancs

A continuació he penjat unes fotillos de salts a diferents barrancs de catalunya, el primer salt és a les gorjes de núria, des del pont del camí de pujada, 14 metres, la segona és al riu canaletes (abans d'acabar el primer i únic rappel de l'engorjat aneu a una finestra que hi ha a la dreta, des d'allà hi ha un salt de 6 metres), la tercera també és de les gorjes de núria en un dels rappels, un salt molt delicat per la proximitat de la roca, 17 metres. Finalment la última no és un barranc propiament dit, però quan vam anar a fer el barranc de sant aniol i a sadernes vam veure aquest magnific pont romànic, despres de comprovar la fondària de la badina ens va entrar l'impuls de saltar. Vam mesurar 24 metres.

Via CARLES al Gorro Frigi (Montserrat)

Dificultat: V+, 170 m.

Horari: 3 hores aprox.

Material: cintes exprés.

Descens: per la via normal.

Les xapes estan pintades en verd.

Primer em pensava que el nom tenia connotacions sexuals pel tema de frigid; però m'hna explicat que el gorro frigi és un barret que portaven els esclaus alliberats a Grecia i Roma, símbol de llibertat que també van utilitzar els revolucionaris francesos.

La primera ascenció del gorro frigi es va realitzar el 26 de setembre de l'any 1945, per una cordada del GAM, d'això ja fa 60 anys i continua sent un referent de l'escalada montserratina.

El gorro frigi així com tota la zona de les magdalenes, és de les més concorregudes de motserrat. La fàcil aproximació, l'orientació, bona roca i vies segures, així com la zona d'escola a la base dels gorros la fan un punt de trobada pels escaladors.

Aquesta via la vam fer el Francesc, la Rosa, l' Antonio i servidor.La idea inicial va ser fer la Badalona o bé la montpart, però quan vam arribar a peu de via hi havia tanta gent quevam decidir per pujar aquesta línia.

Via GEDE ( L' Elefant)

SANT BENET

L' Eelfant

Via GEDE

Primera ascenció 1969.

Reequipada abril 2005 amb parabolts.

Dificultat: Molt dificil A1, V+. 150 metres recorregut.

Horari: 3 hores.

Material: 2 cordes 50, estreps, plaquetes recuperables

i algun friend o tascó per a la fissura, així com bagues

per als arbres.

L1: 45m. III; L2: 20m. VI+; L3: 25m. V, Ao (V+); L4: 12m. Ao, IV; L5: 48m. IV, A1 (6a); L6: 40m. III

Taki en el tercer llarg, V+

La via GEDE de l'elefant ressegueix una línia lògica i eleganton ens trobarem amb una placa montserratina amb les típiques guardioles, un petit passet amb estreps penjat de burils i una fissura disfrutona.

Francesc a la R3

El descens de la via es realitza per la cara contrària, per on s'ha de desgrimpar. (quan nosaltres la vam escalar existia una cedena).

El taki en el franqueig, A1 (6a).

MONT BLANC 4810 m. ( per Gouter )

Nid d' Aigle 2372 m. Estació del Tramway du Mont Blanc.


Una sortida de tres penjats, l' Alex el Miquel i servidor a la muntanya sempre està carregada d'anècdotes, quan aquesta sortida es fa a l'estranger les experiències es multipliquen, però si a més es va a la capital de l'alpinisme sense pasta, sense experiència i amb alcohol passa a ser una aventura èpica.

Refuge du Gouter 3817 m.

Tampoc us vull aborrir amb hisòries de la puta mili, però crec que els consells que us diré poden servir per alguna cosa de profit.

1. El costo no cal ficar-lo a dins de l'ampolla de xampú, a la jonquera ja no hi ha gossos, al 1996 ens pensavem que si i no ens vam atrevir a portar-lo... després ens hauria fet servei.

2. Quan arribeu al camping no digueu que sou españolos, us envien directament a la periferia del camping a una excursió del WC.

3. Si hi ha nuvols cada matí i el Mont Blanc no es veu pot ser boira baixa, no us quedeu tres dies al camping esperant que arriba el bon temps per pujar, està bé mirar la meteo... un cop es passa del banc de boira les muntanyes estan descobertes els nubols estaven eclotades a la vall.

4. Porteu costo al refugi de gouter, el primer que fara el guarda quan us senti l'accent latino es preguntar-vos si en porteu a crits de : - spañolo? spañolo? nesesito costo, yo unmes aqui arriba i se me ha acabado. Tener costo? si darme costo dormir gratis !!!
Cagoenlajoquera i els gossos oloradors.

5. Els pub's tanquen aviat, el consum de whisky ha de ser moderat, i al pub Dr jekil & Mr hide no els hi agrada els Celtas Cortos (l' Alex ja sap de que va).

6. Les botigues de Chamonix estan dotades de sistemes de seguretat ultramoderns. No robeu cap llibre de ressenyes, quan mires de sortir de la botiga sense fer soroll el cony de llibre es posa a pitar com un animal.

7. Jugar a rugby pels carrers de Chamonix amb una bombona de gas NO ÉS ESPORT NACIONAL.


Per cert vam poder fer cim. Els pantalons discrets, els guants de llana Thermonosequé, les julbo i el plumon ja no els porto... no patiu.

Cim del Mont Blanc 4810 m.

via CADE Paret de les Bagasses (Terradets) 1994

Al 1994 jo tenia 17 anys i el Francesc 16. Un divendres per la tarda a la UME (Unió Muntanyenca Eramprunyà) mentres feiem de les nostres va arribar el Taki. Començavem a escalar i ens enganxavem a ell com paparres i aquell cap de setmana no va ser cap excepció. Ell ens va convidar a anar a Terradets i nosaltres sense pensar-ho ens vam afegir.
La via CADE l'escollida, l'experiència brutal, i les nostres pintes.... bé millor oblidar les pintes que portavem.

Un dels diedres pels que discorre la via.

El Francesc arribant a la Feixa.



La ressenya que he penjat és la mateixa que m'en vaig endur al 1994, suposo que com tot a la vida d'equipament, i fins hi tot la graduació deu haver canviat. Si no recordo malament la via ja estava sobada en aquella època, ara deu semblar un mirall; hi haurem de tornar a veure com és.

Salutacions

Cim de la Gorra Marinera (Montserrat) 1994

M'he animat a probar això dels "Blogs" veient com s'ensurtia el Ramon.

En aquest espai aniré penjant piades noves, altres de velles, algunes ressenyes i fotografies, etc...

D'aquesta manera espero estar més en contacte amb companys que ara són lluny, i amb els d'aqui compartir agradables estones.