31 de maig 2007

INTEGRAL ALFA CENTAURO-PLATINUM


SERRA DE L'AUBENÇ - Cinglera dels Esplovins.
Integral Alfa Centauro-Platinum.
600 mts MD.

Vam sortir del cotxe sobre les 6 del matí. La via la vàrem començar sobre les 7 i no vam arribar al cim fins gairebé a les 19 hores. A les 21 estavem al cotxe un altre cop. 12 hores de via + 3 de pateo.

La via consta de 20 llargs amb tres trams que s'enllaçen atrabessant dos feixes, la segona sembla una selva amazonica. Es poden enllaçar llargs però no és gaire recomanable, ja que ens fraga bastant la corda.
A la R8 només hi havia un pitó, nosaltres ens la vam saltar i vam enllaçar dos tirades, les cordes de 60 no arriben, ojo!!

Hi ha reunions que es fan en sabines (la R9, la més fiable, una alzina de puta mare), les altres hi trobarem un o dos pitons.. caldrà reforçar-les al gustde cadascú. A les tirades es van trobant alguns pitons, pero cal portar tascons, friens i bagues per a sabines ens seran de gran utilitat. L'únic buril que hi ha a tota la via el trobarem al franqueig de la quarta tirada, amb una xapeta robellada amb la inscripció X. Vidal.

L'aigua també és un element imprescindible, nosaltres vam pillar un dia no gaire calurós pero penjat a aquesta tapia sembles una sargantana, ens vam veure uns 4 litres i la veritat una miqueta més no hauria anat malament.

Que més dir, a sí, que visiteu el blog d'en Ramón, té unes fotos magnifiques.

Jo penjo les meves, que crec que és la millor manera de descriure aquesta via, i es que unes quantes fotillos valen més que mil paraules.



24 de maig 2007

LA LLEGENDA DE PIRENE


Dijuos passat dia disset de maig semblava que els pirineus es cremessin; el cel estava completament vermell talment com si es cremés, com si altra vegada els pirineus tornessín a rebre la visita de Gerió, el monstre de tres caps...

La paraula Pirineus prové de la paraula grega pyr, que vol dir foc.

Segons la mitologia grega els pirineus reben el su nom de la mitològica filla d'atlas, Pirene.

El pare de Pirene era Túbal, rei d' Iberia; Gerió, el monstre de tres caps va invaïr el país i va acabar derrortant a Túbau, prenent-li el tron. Pirene esfereïda va fugir a els boscos que cubrien la zona dels pirineus. Gerió temorós que Pirene sortís per reclamar el tron, va calar foc a les muntanyes i va retirar-se a Gades.
Heracles que passava per allà va sentir uns gemecs entre les flames i trobà a Pirene greument ferida. Pirene encara va tenir esma d'explicar a Heracles el que habia passat, cedint-li els seus dominis abans de morir als seus braços.
Heracles va deixar Pirene al terra i va començar a cobrir el seu cos amb grans pedres fins a formar una gran muralla de roca que s'extenia des del mar cantàbric fins al mediterràni, on va llençar les pedres que li restaven formant el cap de creus.


Aquestes son algunes instàntanies que vaig capturar, en teniu més a la galeria fent "click" aqui.






02 de maig 2007

EL RETORN DELS CARGOLS




Sembla que el Sant Pere aquest ens miri per un foradet i quan veu que marxem amb la furgoneta a escalar li doni a l'interruptor vermell.. al Sant Pere dels collons i al Picó els hi deu fer gràcia; als cargols també! però no nosaltres no gaire, la veritat.
La paret de les bagasses i roca regina mullades a tope, l'home de la mel que comentava que dels quatre dies que portava plovent, el que haviem escollit per escalar era el pitjor de tots, així que l'unic que vam poder fer va ser alguna foto i veure com una cordada de francesos abandonaven amb piragua al segon llarg de l'anglada.



Paret de les bagasses



Roca Regina



Finalment, mentre la Mireia enviava a la merda al Sant Pere i a l'home del temps, el Josep Mª mig adormit mirava de trobar una posició adecuada, jo em distreia amb altres activitats, i de pas menjava una mica.