Vam baixar cap Alacant a buscar "sol y buen tiempo", i la veritat és que tot i no fer un temps radiant vam poder escalar amb màniga curta a ple mes de Febrer.
DIMARTS
La idea inicial... bé no hi havia idea inicial, el fet era marxar uns dies sense una idea clara de que és el que anavem a fer, ja es decidiria en el viatge tot mirant algunes ressenyes de la zona. Finalment vam decidir començar pel Penyal d' Ifach, a Calp. 
Hi ha dos maneres d'anar-hi, una es l'habitual, en cotxe de nit, esquivant camions i evitant enlluernar-se amb els neons dels puticlubs, o la manera que vam escollir nosaltres, que és amb helicopter fins al port esportiu de barcelona i en llot fins al port de calpe, el nostre el vam deixar aparcat aqui:
Hi ha dos maneres d'anar-hi, una es l'habitual, en cotxe de nit, esquivant camions i evitant enlluernar-se amb els neons dels puticlubs, o la manera que vam escollir nosaltres, que és amb helicopter fins al port esportiu de barcelona i en llot fins al port de calpe, el nostre el vam deixar aparcat aqui:
L'aproximació es fa pel passeig maritim, i és gairebé immediata. Val la pena anar-se fixant ambn les línies que pujen per llocs que desafien la grabetat. El descens es fa per un camí que baixa fent zig-zag per la cara oposada de la paret, amb la curiositat de travessar un petit túnel, fins arribar a un centre d'informació.
Aneu amb compte amb les gaviotes, bombardeixen continuament. També es pot veure algun "gaviotón" fent de les seves.La roca que trobarem és un calcari, que acostumats al de l'alt urgell, deixa bastant que desitjar. Tota la via sembla feta de marbre, i el grau agmenta a mida que pasa el temps. La via Valencianos té dos llargs de "slaps", però despres de veure com brillaven vam decidir provar una altra via, POLVOS MAGICOS, que va per un diedre. La roca és una mica millor... o no, està molt sobada, però per sort hi ha algun parabolt. El segon llarg està molt ben protegit i val la pena. No trigarem gaire a escalar aquesta paret amb bentoses....
La via comença per L1 de la Valencianos, amb roca una mica trencada pero on trobem tres parabolts. El L2 és de la Polvos Magicos, la última ressenya que he trobat a RESSENYA.net és del 2005 i marca 6b, però esta molt ben assegurada amb parabolts i es pot col·locar
friend del núm. 2. L3 vam decidir anar per la Valencianos, agafant per la seva dreta un bloc encastat on hi ha dos ponts de roca, actualment marca 6a, però la roca està tant pulida que t'agafes als cordinos com una bèstia. El L4 i L5 
recorren pel diedre, no es gaire dificil pero cal anar amb compte, els agarres són bons però estan molt pulits, es pot col·locar alguna coseta per no volar gaire. Un cop a l'aresta la via contiuna per un petit diedre on hi tribem un pont de roca i un pitó, el sostret es supera per la seva esquerra sense moltes dificultats. 
