Reequipament via XELO-BAM Roca Narieda Nord.

La via Xelo-Bam recorre l'esperó de la cara nord de Roca Narieda.

Oberta el 1986 pel Marcel Lavaquiol i per Benjami Audet, el mateix Marcel creia convenient renovar una mica l'equipament originari, tot reforçant les reunions. La feina ha estat duta a terme pel mateix Marcel, amb l'ajuda d'en Josep Maria, en Ramon, en Xavi i servidor.

Principalment s'han renovat totes les reunions ( la R6 no, ja que es fa en un arbre), s'ha netejat el recorregut de vegetació i pedres, s'ha fet caure més dun bloc inestable. També s'ha substituit vells pitons per parabolts.

Tot i aixó encara es fanecessàri portar tascons i friends per protegir algún pas(sobretot el vuité llarg que discorre per una fisura-xemeneia on només hi ha dos pitons vells).

Normalment ja passa, que quan es posa ferro nou a una via no és del gust de tothom, però esperem que amb aquest nou look aquesta via sigui disfrutada per més gent.

Com és habitual adjunto el reportatge gràfic de la feina feta.

Més informació al blog de "Kutescaladors"

Cadena on deixarem el cotxe. Panoràmica de roca narieda des d'organyà.

Des de la pista s'aganfa un corriol que ens porta a la base de l'esperó. Santa Fe.















Macel obrint el primer llarg. Noves reunions.
















En Josep Maria posant un parabolt al L1. En Ramon i en Marcel fent la segona tirada.




















Taladrant la paret.
















Vista de la R1 des de la R2. En Marcel sortint de la R2.














En Ramon fent la tercera tirada.
Vista de l'esperó, si us hi fixeu es pot veure al Marcel pujar sobre del gendarme del quart llarg.

















En Marcel a la quarta tirada (el bloc que es veu una mica per sobre seu es va fer caure).
Tot sortint de la R3.



















La R4 es fa al mateix esperó.
El Josep Maria a la R5, per sobre seu les plaques de la sisena tirada.
















En Josep Maria i en Marcel pujant el sisé llarg.
Situació de la R7.















En Josep Maria obrint el vuité llarg, una fisura que haurem de protegir nosaltres.
La novena tirada, que superarem amb estreps (qui vulgui pot mirar de fer-ho en lliure, ja dirà quin grau surt).















Superant el nové llarg.
En Marcel fent un rappel.



















Els artistes al cim de Roca Narieda.
Baixant per la pista amb l'esperó al fons.

AMISTADES PELIRROJAS -PERLES, ROC D'ENSOLÀ-

Fa uns dies en Ramon, en Josep Mª i servidor vam aproparnos a perles per tal de fer la via Amistades pelirrojas.

Perles ofereix una roca inilorable, tranquilitat, una còmoda aproximaió i sol assegurat.

Us penjo una ressenya gentilesa d'en Ramon i algunes fotos que vam fer.

GALERIA DE FOTOS

INTEGRAL ALFA CENTAURO-PLATINUM

SERRA DE L'AUBENÇ - Cinglera dels Esplovins.
Integral Alfa Centauro-Platinum.
600 mts MD.

Vam sortir del cotxe sobre les 6 del matí. La via la vàrem començar sobre les 7 i no vam arribar al cim fins gairebé a les 19 hores. A les 21 estavem al cotxe un altre cop. 12 hores de via + 3 de pateo.

La via consta de 20 llargs amb tres trams que s'enllaçen atrabessant dos feixes, la segona sembla una selva amazonica. Es poden enllaçar llargs però no és gaire recomanable, ja que ens fraga bastant la corda.
A la R8 només hi havia un pitó, nosaltres ens la vam saltar i vam enllaçar dos tirades, les cordes de 60 no arriben, ojo!!

Hi ha reunions que es fan en sabines (la R9, la més fiable, una alzina de puta mare), les altres hi trobarem un o dos pitons.. caldrà reforçar-les al gustde cadascú. A les tirades es van trobant alguns pitons, pero cal portar tascons, friens i bagues per a sabines ens seran de gran utilitat. L'únic buril que hi ha a tota la via el trobarem al franqueig de la quarta tirada, amb una xapeta robellada amb la inscripció X. Vidal.

L'aigua també és un element imprescindible, nosaltres vam pillar un dia no gaire calurós pero penjat a aquesta tapia sembles una sargantana, ens vam veure uns 4 litres i la veritat una miqueta més no hauria anat malament.

Que més dir, a sí, que visiteu el blog d'en Ramón, té unes fotos magnifiques.

Jo penjo les meves, que crec que és la millor manera de descriure aquesta via, i es que unes quantes fotillos valen més que mil paraules.

LA LLEGENDA DE PIRENE

Dijuos passat dia disset de maig semblava que els pirineus es cremessin; el cel estava completament vermell talment com si es cremés, com si altra vegada els pirineus tornessín a rebre la visita de Gerió, el monstre de tres caps...

La paraula Pirineus prové de la paraula grega pyr, que vol dir foc.

Segons la mitologia grega els pirineus reben el su nom de la mitològica filla d'atlas, Pirene.

El pare de Pirene era Túbal, rei d' Iberia; Gerió, el monstre de tres caps va invaïr el país i va acabar derrortant a Túbau, prenent-li el tron. Pirene esfereïda va fugir a els boscos que cubrien la zona dels pirineus. Gerió temorós que Pirene sortís per reclamar el tron, va calar foc a les muntanyes i va retirar-se a Gades.

Heracles que passava per allà va sentir uns gemecs entre les flames i trobà a Pirene greument ferida. Pirene encara va tenir esma d'explicar a Heracles el que habia passat, cedint-li els seus dominis abans de morir als seus braços.

Heracles va deixar Pirene al terra i va començar a cobrir el seu cos amb grans pedres fins a formar una gran muralla de roca que s'extenia des del mar cantàbric fins al mediterràni, on va llençar les pedres que li restaven formant el cap de creus.

Aquestes son algunes instàntanies que vaig capturar, en teniu més a la galeria fent "click" aqui.

EL RETORN DELS CARGOLS

Sembla que el Sant Pere aquest ens miri per un foradet i quan veu que marxem amb la furgoneta a escalar li doni a l'interruptor vermell.. al Sant Pere dels collons i al Picó els hi deu fer gràcia; als cargols també! però no nosaltres no gaire, la veritat.
La paret de les bagasses i roca regina mullades a tope, l'home de la mel que comentava que dels quatre dies que portava plovent, el que haviem escollit per escalar era el pitjor de tots, així que l'unic que vam poder fer va ser alguna foto i veure com una cordada de francesos abandonaven amb piragua al segon llarg de l'anglada.

Paret de les bagasses

Roca Regina

Finalment, mentre la Mireia enviava a la merda al Sant Pere i a l'home del temps, el Josep Mª mig adormit mirava de trobar una posició adecuada, jo em distreia amb altres activitats, i de pas menjava una mica.