VIA D'EN GUILLEM - Tossal de la Feixa.

VIA D' en GUILLEM

Tossal de la Feixa (serra de coniller)

200mts.

IV+ obl. A0.

Cintes ... moltes cintes.

Ja fa us dies que ens vam apropar a aquesta paret juntament amb el nacho. Ja n'havia vist alguna ressenya però la coneixia millor com a la paret dels parabolts grocs. No queda gaire per dir ja que tenim la descricció de la zona, com arribar-hi i ressenya al bloc del xavi, i la descripcció de la ruta i ressenya al blog muntanyenc.

M'he pres la llibertat de sostraure l'explicació i la ressenya del post del xavi, espero que no em cobri drets d'autor... no hi ha el simbol del copiright.

Jo només puc afegir alguna imatge:

EL TERCER HOMBRE - Cap del Ras - Àger

Via Equipada amb parabolts, espit i burils.

Material: Cintes, bagues i estreps.

Lloc molt tranquil, bucòlic. Roca molt bona. Via ben assegurada tot i que en algun lloc ha petat alguna cosa.

1era. tirada.

Per arribar-hi cal agfar la carretera asfaltada que puja cap al coll d'Ares i el colobó. Arribarem a un trencall on surt una pista de terra cap el refugi del colobó i al cap d'una estona agafarem una pista que surt a l'esquerra (la que va al refugi no).

Diedre del tercer llarg

Última tirada

El descens es fa resseguint la paret fins arribar a un sistema de feixes que permeten la baixada, cal estar atents amb les fites, sinó ens passem de llarg.

PERFORMANCE - Collegats - Paret del Pessó

PERFORMANCE - Moles del Pessó. - 200 mts. - 6a o V/Ao. - Totalment equipada.

Aproximació: Des de la carretera (direcció Tremp a la dreta) en un petit replà hi ha un cartell que ens indica un sender cap a la cova de la serpent. Aquest camí ens dura fins a la cova del mateix nom. Resseguirem el mateix per la base de la paret tot pujant fins un collet on hi ha una torre d'alta tensió (lloc on finalitza la ferrada de baixada). Resseguirem la base de la paret fins que el camí tomba a l'esquerra com si volgués baixar al torrent de Sant Pere, fins que es fa planer; la paret ens queda a la dreta i em de localitzar una agulla característica, lloc on comença la via (s'ha de grimpar fins a una repisa on hi ha una figuera).

La via: Comença divertida escalant entre la paret i l'agulla, fins que un cop superada aquesta ens dirigirem cap a l'esquerra tot superant alguna panxeta. Desprès hi ha un llarg molt bonic en el que superarem panxetes amb molt bon presa però que on haurem de fer ziga-zagues per trobar el millor lloc d'atac. desprès algun tram més plaquero, un llarg de transició, i la tirada final més vertical. Resumint, via molt recomanable !












El descens: Pesadet, primer cal anar buscant les fites de pedra que ens marquen el camí fins arribar a la sortida de les vies el último buril, etc.. Allà unes marques vermelles (molt borroses) ens porten fins a unes canaletes equipades amb ferralla, és fa una mica pesadot tot plegat.

Intent a: ARESTA "de los MURCIELAGOS" - PICO DE ASPE - per Candanchú

Va ser el Francesc que em va dir que havia sortit públicat a desnivel (núm. 264) una ruta d'escalda força interessant, l'Aresta "de los Murcielagos", una oberta entre d'altres pel mític Rabada. Una ruta que ressegueix l'aresta Est del Pic d'Aspe de 2645 mts. (o Pico de la Garganta) , el qual domina per la seva cara nord la vall d'Aspe i per la sud la vall d' Aísa.

Una activitat força complerta doncs cal superar primer uns 800 metres de desnivell fins a la "brecha de Aísa" ,(al mapa alpina paso de la garganta de Aísa), situada a 2325 metres i d' allà superar l'aresta fins als 2645, uns 320 metres d'escalada per terreny fàcil ( IV+) però que cal autoprotegir.

Hi ha dos opcions per arribar fins a la brecha de Aísa, per la vall d' Aísa; o bé per l'estació de Candanchú. Nosaltres vam escollir aquesta última.

Vam deixar el cotxe a un pàrquing que hi ha justa al costat de l'escola d'esquiadors de l'exèrcit, a uns 1530 metres. D'allà s'ha de pujar fins a puerto Tortiellas a 1988 metres tot seguint les pistes d'esqui pel paratge anomenat La Rinconada ( un altra opció és agafar el telefèric del Tobazo, obert a partir de l' 1 de juliol a les 9 del matí). Un cop a la collada de Tortiellas podem veure el pic d'Aspe just davant nostre....a l'esquna s'intueix l'ombra dún altre gegant el midi d'ossau.

Des del coll de Tortiellas continuem pujant un trosset per una pista fins que aquesta fa un gir (on hi ha una torre del telesilla), aquí surt el sender marcat a la roca amb unes lletres grogues i per fites de pedra. Auqest camí va vorejant uns murs de pedra epr unes terrasses fins arribar a la falda del pic d' Aspe, aleshores toca pujar tartera amunt fins a la brecha de Aísa on comença l'aresta.

I aquí es va acabar l'excursioneta doncs va venir mal temps i tot es va tapar per una densa boira, així que mitja volta.. passejar el material li en dieun d'això... fins la propera.

Val la pena llegir el relat del Desnivel, anècdotes com las dels noms de les dos agulles que cal superar, les anomenades "dondeestaeste" i "dondeestastu", o la del melo que en Rabada va pujar fins aqui dalt.

L'altre motiu d'apropar-nos a aquest paratge era per part meva la de conèixer la mítica estació de Canfranc. Emk moria de ganes de remenar per allà dins... i tampoc va sortir del tot bé donc l'estan restaurant i tenen una part (l'andana central) tancada, però no ens vam conformar i varem donar una volteta.

Bé de tot això us deixo algunes imatges, espero tornar-hi per poder penjar la ressenya senyal de que haurem pogut escalar.

CARROZAS a PIC DEL MARTELL - GARRAF -

A finals de Juliol ens vam tobar el Francesc, la Rosa, l ' Antonio i servidor per tornar a la roca tots quatre 11 anys després de la caiguda que va patir l' Antonio a la nord del pedraforca. Ja haviem coïncidit altres vegades però em sembla que era el primer cop que formavem les mateixes cordades que el dia de l'accident.

No teniem clar quina via fer, i despres de molt discutir vam escollir la carrozas.

La carrozas són quatre llargs el més interessant d'ells el tercer que va a buscar un diedre força bonic el qual el pots entrar des de baix en xemeneia.

El primer i el segon llarg són una mica vegetals doncs aquesta és una via poc concorreguda i pràcticament desequipada a escepció de les reunions on hi trobem espit i burils. La R2 queda a la dreta d'una repisa força gran una mica més aixecada, una xapa amb un buril ens la marca. Per fer el diedre vàrem tornar a baixar a la repisa per agafar el diedre des de baix. Es pot fer un pont de roca potent i si ens estirem bé arribarem a una xapa amb un buril que ens protegirá el pas de V.

L' últim llarg el vam fer per la via "coitus iterrumptus" ja que semblava la opció més elegant ja que davant nostre hi haviao bé un bosc, o una ristra de parabolts que superaven una sèrie de ressalts força atractius... i la veritat és que és força drisfrutón.

En general, els dos primers largs d'intuició, ens caldrà un machete, bagues per ponts de roca i arbres i algun friend. El tercer llarg el més interessant, no és un gran diedre però el fet d'haver de posa cosetes anima bastant ( despres del buril hi ha un pont de roca enorme). Així que a reetir-la a veure si es neteja una mica.