Vam baixar cap Alacant a buscar "sol y buen tiempo", i la veritat és que tot i no fer un temps radiant vam poder escalar amb màniga curta a ple mes de Febrer.
DIMARTS
La idea inicial... bé no hi havia idea inicial, el fet era marxar uns dies sense una idea clara de que és el que anavem a fer, ja es decidiria en el viatge tot mirant algunes ressenyes de la zona. Finalment vam decidir començar pel Penyal d' Ifach, a Calp. 
Hi ha dos maneres d'anar-hi, una es l'habitual, en cotxe de nit, esquivant camions i evitant enlluernar-se amb els neons dels puticlubs, o la manera que vam escollir nosaltres, que és amb helicopter fins al port esportiu de barcelona i en llot fins al port de calpe, el nostre el vam deixar aparcat aqui:
Hi ha dos maneres d'anar-hi, una es l'habitual, en cotxe de nit, esquivant camions i evitant enlluernar-se amb els neons dels puticlubs, o la manera que vam escollir nosaltres, que és amb helicopter fins al port esportiu de barcelona i en llot fins al port de calpe, el nostre el vam deixar aparcat aqui:
L'aproximació es fa pel passeig maritim, i és gairebé immediata. Val la pena anar-se fixant ambn les línies que pujen per llocs que desafien la grabetat. El descens es fa per un camí que baixa fent zig-zag per la cara oposada de la paret, amb la curiositat de travessar un petit túnel, fins arribar a un centre d'informació.
Aneu amb compte amb les gaviotes, bombardeixen continuament. També es pot veure algun "gaviotón" fent de les seves.La roca que trobarem és un calcari, que acostumats al de l'alt urgell, deixa bastant que desitjar. Tota la via sembla feta de marbre, i el grau agmenta a mida que pasa el temps. La via Valencianos té dos llargs de "slaps", però despres de veure com brillaven vam decidir provar una altra via, POLVOS MAGICOS, que va per un diedre. La roca és una mica millor... o no, està molt sobada, però per sort hi ha algun parabolt. El segon llarg està molt ben protegit i val la pena. No trigarem gaire a escalar aquesta paret amb bentoses....
La via comença per L1 de la Valencianos, amb roca una mica trencada pero on trobem tres parabolts. El L2 és de la Polvos Magicos, la última ressenya que he trobat a RESSENYA.net és del 2005 i marca 6b, però esta molt ben assegurada amb parabolts i es pot col·locar
friend del núm. 2. L3 vam decidir anar per la Valencianos, agafant per la seva dreta un bloc encastat on hi ha dos ponts de roca, actualment marca 6a, però la roca està tant pulida que t'agafes als cordinos com una bèstia. El L4 i L5 
recorren pel diedre, no es gaire dificil pero cal anar amb compte, els agarres són bons però estan molt pulits, es pot col·locar alguna coseta per no volar gaire. Un cop a l'aresta la via contiuna per un petit diedre on hi tribem un pont de roca i un pitó, el sostret es supera per la seva esquerra sense moltes dificultats. 
DIMECRES.
Vam passar nit a sella, una petita població entre aprop de finestrat on a part de tarongers i llimoners hi ha una escola d'escalada i un altre penyal, el del Divino, proper objectiu.
Va ploure durant tota la nit i part del matí, tan sols hi va haver una treba a la tarda, i vam poder aprofitar el que quedava de llum per 
fer una mica d'esportiva. A aquesta zoan hi ha de tot, vies curtes i de varis llargs, vies equipades i desequipades, des del 5 al 8c; i tranquil·litat, està prou bé. Hi ha un refugi... 4 € la nit em sembla recordar. Tot caminat cap a la paret vam poder veure una planta insectivora, així que vigileu si feu vivac.
DIJOUS
El penyal del divino (peñon del divino) es una mole de calacari on a les seves parets hi trobem rutes de tots nivells. En un principi voliem fer una via que es diu Placas Solares, però era lúnic que en sabiem i despres de preguntar al refugi vam decidir-nos per ESPOLON PERTEMBA, segons ens van dir més repetida. Aquesta via de fet tan sols valen la pena els dos primers llargs, els 
altres tres recorren canals molt herboses i tan sols tenen un passet de roca bona. Ens quedem per tant amb el segon llarg, amb bastants ponts de roca i generos amb esquerdes i fisures on hi podrem col·locar bastant material.
La aproximació a la paret es fa per la pista, al cap d'aproximadament 1'5 Km despres de pasar una caseta que ens queda abaix a mà dreta hi sut una altra pista mes petita que queda tallada. Aquest camí ens portarà a peu de via tot vorejant les parets. La ressenya la vaig trobar a ONACLIMB, com ja he explicat el primer i segon llarg valen la pena, tenen les reunions equipades amb parabolts i anelles per rapelar; el tercer i quart despres de superar un resalt entren en unes canals herboses, les reunion hi ha dos quimics un spit i algun pont de roca. El cinqué és el més curt i a lúnic que no hi ha reunió muntada, nosaltres la vam fer un apr
ofitant dos ponts de roca i una fisura on vam posar un bicoin.Per baixar de la paret em de pujar caminant en direcció al cim fins arribar a una canal que hi ha entre la paret del cim i la "taula", tot desgrimpant anirem descendint. Trobarem algunt resalt on es pot fer rappel des d'uns ponts de roca.
Des de Sella es veu continuament la impresionant mole de pedra que és PUIG CAMPANA, qui sap si la nostra propera visita a Alacant.
Per cert, de tornada gairebé no arribem a casa per culpa d'un semafor, no es va posar vermell fins que no ens vam fumar tot el que portavem a la furgo.. un consell no en feu massa cas.
