Piades

Dimensió Aproximada - Canalda

2011-09-23T11:06:00.010+02:00

6a obl. / A2e. 200mts.
Via Equipada. Spits, algun parabolt, pitons i ponts de roca.
Les tres primeres tirades es pot rapelar, després del sostre la retirada és complicada.

Llarg 1, 6a / Ao, 40 mts.
Començem ajudant-nos d'un arbre a peu de via. De seguida veiem el primer spit. Pujem uns metres recte (pas de 6a i Ao). Iniciem despres un llarg flanqueig amb algun pas fi cap a la dreta per anar fins a la R2. El de segon ha d'anar bé ja que en cas de caiguda hi ha força pèndul.

Flanqueig primer llarg

Llarg 2, 6a, 35 mts.
Sortim de la reunió recte, superem una primera panxa per anar a buscar una segona, la qual li marquen V+, a mi em va semblar una mica més ja que les preses per a les mans no són generoses i una caiguda significa picar amb la repisa.
La roca d'aquest llarg és magnifica, tipus coralina (de la que punxa)

Llarg 3, V, 35 mts.
Recte amunt fins sota al sostre. Superarem alguna panxa. Al mig de la tirada trobem un pont de roca.
Cap l'esquerra veurem un parabolt que porta cap a una altra reunió d'una linia de parabolts que supera un sostre pel mig (no és la via), hem de continuar cap a una repisa on hi ha un arbust.

R3. Sota el sostre

Llarg 4, A2e / V, 35 mts.
Aquest llarg supera el sostre gràcies a una fisura.
La sortida per anar a buscar la primera assegurança és en lliure, per una roca una mica dubtosa. Tot el llarg d'artificial està equipat, hi trobem pitons, spits i algun parabolt. Hi ha alguna xapa que es belluga. Hi ha un pas una mica llarg al mig on ens haurem d'ajudar de la fisura.

Artifical al sostre

Un cop superada la fisura continuem verticalment fins que caldrà fer un flanquieg a l'esquerra per anar a la runió, la qual queda sobre mateix de la R3. En el flanqueig trobarem alguna assegurança i un pont de roca.

Flanqueig al quart llarg

Llarg 5, V+ / Ao, 40 mts.
Trobarem una panxa que cal superar realitzant Ao i apretant una mica les dents. Continua per una placa /diedre amb roca sorrenca amb una entrada a la reunió bastant bruta i herbosa on caldrà anar en compte.

Llarg 6, 6a / Ae, 30 mts.
Sortim de la reunió i ens situem en una repisa on hi ha un mur amb dos asseguances, arribar a la segona costa de collons i faig trampa fent un flanqueig per la dreta per anar cap a l'assegurança (bastant expo)
Ens situem sosta un desplom que superem amb Ao, La sortida és obligada, cal agafar uns cantos i tibar de debó per pujar els peus (un pas força dur). L'entrada a la reunió també és estranya.
En aquest llarg cal anar bé de piles.

Llarg 7, A2e / 6a, 45 mts.
Després de signar el llibre de piades, sortim directament amb tècnica d'artificial. Trobarem alguna xapa que es belluga i pitons. La sortida de l'artifical és força obligada, marquen de V+, però em va semblar de 6a...

La baixada es fa caminant anant en direcció oest per la carena fins trobar un corriol no gaire marcat que ens portarà de nou al cotxe.

Paret bucòlica, via: ANIS DEL MONO, Alt Urgell

2009-10-29T18:36:00.013+01:00

La ressenya de la esquerra és la original, extreta del freeblog és la dels autors.
La de la dreta la he afafat del blog "Kutrescaladors".

Es pot veure que hi ha moltes diferències entre les dues, per al meu parer la més ajustada la de la dreta en quan a grau tot i que vam fer els llargs diferents.

Agafant com a referència la ressenya original vam empalmar l' L1+L2, L3+L4, i la resta L5, L6 i L7 els vam fer iguals.

Per tant ens van sortir 5 llargs saltant-nos la R1 i la R3.

L1 (L1+L2 de l'original) V+ , 50 m.
La via comença per una escletxa ben visible a la part més a l'est de la paret. Al peu de via hi ha una pedra amb el nom de la via i els primers parabolts ja es deixen veure. El primer tram és molt fàcil i es pot equipar bé. Trobem algun parabolt fins a la reunió equipada amb dos parabolts, aquesta ens la saltem i continuem per un diedre una mica brut on cal anar amb compte fins a la R molt comode.

L2 (L3+L4 de l' original) 6a, 45 m.
S'ha de sortir per damunt d'un bloc que ens deixa a peu d'un diedre ben marcat. Un cop superem el bloc ja arribem a la primera assegurança (un pitó recordo) el diedre està ben protegit i es pot gaudir doncs la roca millora. Trobem una reunió que ens saltem per continuar tot dret superant una placa ben assegurada per continuar per terreny més fàcil fins a la següent reunió.

L3 (L5 de la ressenya original). V 30 m.
Aquest no el vam empalmar amb el següent llarg per evitar el fregament.
Es surt per l'esquerra (des de la R es veuen els pàrabolts que ens marquen el camí), fins a la següent reunió.

L4 (L6 de la ressenya original). V+, 40 m.
Sortim cap a la dreta per un tram fàcil amb bastants parabolts, ens podem saltar algun.
Hi ha un punt on trobem dos parabolts junts, un d'ells li falta la xapa (sembla una reunió), que no cal muntar. Continuem tot dret fins a situar-nos al peu d'un tram dret amb una sabina enorme a dalt. Fins a la sabina no hi ha res i la roca no sembla gaire bona. Cal portar una cinta llarga preparada per passar-la per la sabina (llarga, la sabina és gorda, jo vaig haver de fer servir la cinta de r i una cinta llarga de progressió), al mur hi ha dos preses bones per a les mans que et permeten arribar bé fins a la sabina, podria ser un V+ expo, no se....
Un cop a la sabina sortim per la seva dreta per enfilar-nos a l'esperó on hi muntem la reunió. aqui trobem el pot de piades.

L5 ( L7 de la ressenya riginal). III, IV, 30m
Continuem per la dreta de l'esperó fins a un pi uns metres més amunt on podrem plegar els trastos amb seguretat.

Per baixar podem resseguir la paret fins al cim de la paret bucòlica per anar a buscar el camí de descens o bé rappelar per la via EL Salt de lluna"

Punsola Reniu - Caball Bernat

2009-08-13T10:47:00.010+02:00

No calen comentaris...

Néouvielle

2009-04-26T19:49:00.026+02:00

El massís granític del Neuvielle ofereix cims de més de 3000 metres, parets granítiques pels amants de l'escalada, arestes ideil·liques i per la seva situació un mirador privilegiat de cims veïns.

La idea era la de fer un parell de tres mils, el Neouvielle de 3091 metres que dona nom al massís, i el Turon de Neouvielle de 3035 metres.

Per accedir al cim d'aquest dos gegants es pot fer des de dos punts diferents, o bé des del refugi de la Glere a 2150 metres (opció que vam escollir nosaltres) o bé des del parquin del Llac d'Aubert a 2148 metres. Per aquesta última opció una carretera ens porta fins al mateix llac, però la carretera no és oberta fins al juny ja que a l'epoca d'innivació és escombrada pels allaus.

El refugi de La Glere està situat en un turonet per sobre del llac de la Glere a 2150 metres. És un refugi guardat molt confortable de tres plantes. El camí per arribar-hi comença a l'estació d'esqui de Lienz ( a 1500 m.) prop del poble de Barges on arribarem des del port del Tourmalet o des de Lourdes. A l'hivern la cerretera del Tourmalet és tancada per la neu, un botiguer ens va dir que hi havia acumulat set metres...

A prop de l'estació d'esqui, quan trobem el primer remuntador, surt un camí que s'enfila cap a la vall en direcció a "les cabanes de la Crouzille" on agafarem la pista que duu fins al refugi. La pista quan no hi ha neu es pot remuntar un bon tros en cotxe.

La vessant est de la vall està totalment escombrada per les allaus !! cal anar ben be pel fons de la vall per despres remuntar al refugi per la zona boscosa.

TURON DE NÉOUVIELLE 3.035 M

Des del refugi el cim del Turon de Neouvielle s'entreveu llunyà en mig d'ones de neu. L'ascenció cap al cim es talment com navegar entre les ones, doncs pujarem i baixarem monticles. L'entorn inmmillorable, i el silènci ... no se sent.

Sortirem des del refugi (2150 mts.) en direcció sur franquejant una espècie d'aresta que conformen una sèrie de turonets en direcció al "LAC DE MAIL".

Un cop al llc i com aquest és gelat ens permetrà atravessar-lo resseguint la lína de llacs que conformen per ordre d'ascenció el Lac de la manche, Lac estelat inferior i el Lac estelat superior.

En aquest últim es veu una canal estreta peròi de poca pendent anomenada COUME ESTRETE. Aquesta canal exposada als allaus (Cal anar d'hora) ens dirigeix cap a les pales que pujen al COL DE COUME ESTRETE (2767 mts) . Aqui cambiem de direcció per anar a buscar les pales somitals que sense dificultat ens duen al cim del TURON DE NEOUVIELLE a 3035 mts.

Quan treiem el cap pel cim s'ens mostra imponent la cara Nord del PIC LONG i el PIC DE CARBOUNOSE tresmils veins del cim que acabem d'ascendir. El llac de cap long és a tocar a igual que la coneguda aresta dels tres consellers, i és que aquesta zona hi ha feina per estona, tant a l'estiu com a l'hivern.

El descens el realitzem per un altre loc fent així una circular.

Baixarem del cim en direcció Nord per anar a buscar un estret que dona accés la glacera de Maniportet (jo no la vaig veure, estaria sota la neu..), anirem baixant per pendents suaus en direcció al LAC BLEU des d¡on es pot observar una millor prespectiva de la "breche de chausenque", petita canaleta de 45º que demà haurem de remuntar per fer el Neouvielle.

El descens és lògic, cal anar reseguint el camí que l'aigua ha ant fent al fons de la vall de llac en llac, fins arribar al llac de la GLERE (2100 mts).

Si fem aquest descens gairebé no hurem de remar ni remuntar res, si haguessim tornat pel camí de pujada hauriem d'haver remuntat més d'un turonet.

NÉOUVIELLE 3.091 M

El pic de Néouvielle des de la Galre és força complert, bon entorn, una pala de 35/40º, una canal de 45º, una glacera i una aresta final de II amb un bon pati... de tot ! i sense oblidar les vistes, els Astazu i el massís del Mont Perdut, la Brecha de Roland, el Pic Long, Gavarnie, els Vignemale....

Per a l'ascensió es fa un primer tros, fins al Lac det Mail pel mateix itinerari que vam fer per anar al Turon de Neouvielle. Un cop al Lac det Mail, passarem entre aquest i el Lac de la Mourele pujant en direcció a la breche de la chausenque per sota de la Cresta de l'espase. Hi trobarem les traces del descens del dia anterior. Anirem pujant fins al peu d'un petit llac sense nom on hi ha un mur de gel impresionant. Un cop aquí podem accedir al petit plató que hi ha al peu de la breche chausenque per una pala força inclinada o donar més volta buscant pales més suaus.... nosalres pel dret.

Vam fer la mitat de la canal amb esquis i a meitat, on es fa un pel més estreta i donat que la neu era força gelada ens vam treure els esquis per pujar un tros a peu, no van caldre els crampons.

Un cop dalt de la Breche (2790 mts) baixarem per anar a buscar la Galcera del Neouvielle que remontarem fins a l'aresta NO que ens durà per unes pales espectaculars fins al peu mateix del cim. Per arribar-hi caldra crestejar un petit tros de roca.

El cim es força petit i queda penjat a les valls que el formen.

El descens el farem pel mateix itinerari de pujada. Caldra remontar fins a la Breche de Chausenque, baixarem la canal esquiant i baixarem fins al llac de la Glere per mateix lloc que el primer dia, o sigui, resseguint els llacs pel camí més evident.

Un lloc per tronar-hi !

Err - Puigmal - Núria - Err

2009-02-09T19:55:00.009+01:00

Amb un hivern com el d'aquest any no cal anar enlloc. A casa tenim tanta neu com volguem i aquest últims dien encara n'ha caigut més. Pugis el cim que pugis tot és cober per una blanca flassada creant uns paisatges idil·lics.

L'altre dia aprofitant la bonança vam fer una ruta realtment recomanable fins al santuari de Núria; el recorregut: Estació d'esqui de Err-Puigmal (1900) Puigmal (2909) Santuari de Núria (1900) Pic del segre (2843) estació d'esquí Err-Puigmal. Uns 1800 metres de desnivell de pujada, uff i de baixada!!!

Va ser un dia una mica ventós però les nuvolades van donar una treba per poder gaudir d'una agradable esquiada.

La sortida es fa des d'on s'acaba la carretera de l'estació d'esqui Puigmal 2600, carretera que agafem a la població francesa d'Err. Des d'aqui ens enfilem per la vessant Nord-Oest del puigmal fins al mateix cim on treiem les pells per devallar d'una tirada fins al Santuari de Núria.

La baixada passa pel pla dels pluviometres , però abans d'arribar al Santuari no ens fiquem dins del toorent de finestrelles, sinó que franquegem una mica a la dreta per situar-nos sobre del santuari on baixarem buscant el millor camí entre els arbres fins a les pistes d'esquí del costat de la zona d'acampada.

Ja al santuari una mossada acompanyada d'una refrescant cerveseta per tornar a col·locar les pells als esquis.
Enfilarem pel torrent de finestrelles fins al pla dels pluviometres per agafar sentit cap a la nostra dreta tot enfilant per la falda del pic del Segre on tornarem a treure les pells.
D'aqui una primera baixada fins al coll que formen el segre i el Puigmal de Llo, per baixar directament als cotxes.

Coma de Varilles - Vall de Ransol - Andorra

2009-01-31T10:56:00.006+01:00

Aquest any està sent espectacular pel que fa a la neu. Les últimes sortides han estat realment espectaculars, tant pel paisatge que ens ha envoltat com per la qualitat de la neu.

Passat el poble de canillo en direcció trobem la desviació cap a La Vall de Ransol, un indret trànquil que prenem com a punt de partida per fer vàris cims, en aquest cas La Coma de Varilles.
Sortim d'aproximadament 1800 metres on deixem el cotxe prop d'una casa; enfilarem per la vall per anar-nos endinsant al bosc de la nostra dreta per anar a buscar les pales que ens portaran a la portella fins als gairebé 2600 mts.
En total uns 800 metres de desnivell per terreny fàcil, esquiada ideal per exemple per estrenar uns fantàstics esquis nous !!!

Raquetes a PRATS DE CADI

2009-01-08T16:25:00.007+01:00

Una de les últimes sortides de l'any 2008 ha estat la matinal amb raquetes amb la Núria i la Laura.

No n'havia fet mai de raquetes i està força bé, la sensació de portar raquetes em va recordar a la que sents quan se t'enganxa molt fang a les soles de les botes o la de despres de xafar una tifa...

A estana vam deixar el cotxe a la font prop d'on comença el camí que puja fins a Prats de Cadí. Hi havia trams amb molta neu i llocs on potser les raquetes sobraven.

Vam aprofitar la neu de des últimes nevades i vam anar obrint traça. A Prats de Cadí va començar a barrufar i no veiem la Serra del Cadí amagada per le brumes, un troç de xocolata, un glop d'aigua i cap a casa a dinar sopeta calenteta !

GEL A CABALLERS

2009-01-08T16:14:00.007+01:00

Bé tal i com explica el Francesc al seu blog a mitjans de desembre vam apropar-nos a caballers per mirar de fer alguna coseta.

El temps no va ser el millor, molta neu i poc gel; tot i això encara es podia mirar de fer la Polaris o la Antartic.

L'antartic ja estava ocupada per una cordada així que vam mirar de canviar, però ...

..A la polaris el gel era força fi i només entraven cargols curts, a més a les repises hi havia acumulada molta neu.. ja per arribar a la base t'enfonsaves fins al melic. Com es pot veure a les fotillos no parava de caure neu de dalt.

Així que fins la propera!

TOSSAL BOVINAR

2008-12-30T21:28:00.007+01:00

A l'esquerra de la Tossa plana de Lles hi ha el Tossal Bovinar de 2836 mts.
Per arribar-hi fem la mateixa aproximació que per ananr a la Tossa Plana però passem de llarg el Pradell fins trobar el clot de la caülla per on pujarem primer vora el bosc i despres per la cresta fins al cim.

Vam aprofitar les generoses nevades de principi de desembre per pujar esquiant aquest cim ja que la seva orientació fa que sovint hi manqui la neu.

Nosaltres vam trobar foça acumulació al fons de la vall i a la cresta neu molt ventada.

2008-12-28T12:20:00.002+01:00

Giro delle TRE CIME DI LAVAREDO

2008-11-25T17:15:00.011+01:00

Les Dolomites són unes muntanyes espectaculars i la icona d'aquestes les TRE CIME DI LAVAREDO.

Aquestes están sitades a les dolomites d' Arounzo, frontera de les provincies dolomitiques de Belluno i Bolzano i d' Italia i Austria.

El Cim OEst té una alçada de 2973 mts, la Grande 2999 mts. i la Piccola 2856 mts.

Per arribar-hi em d'agafar la carretera que surt des de Cortina s'ampezzo en direcció al "paso Tre Croci" per davallar fins al llac de Misurina on podem parar i fer unes fotos. Des d'aqui ja podem veure les Tre Cime, la vessan sud però és una mica.. com ho diria.. bé sembla un mun de rocs. La Carretera continua un emplaçament trampa que es diu Rinbianco, aqui és on et fan pagar 20 euros per fer sis kilometres de carretera fins als pàrquings que estan just al peu de les Tre Cime a l'enforcadura Longeres. Aquesta carretera va ser construida durant la Primera Guerra mundial per abastir les línies, de fet des del pàrquing es poden veure galeries i búnkers excabats a la muntanya.

LLac dde Misurina

Llac d'Antorno

La posició estrategics de les TRE CIME va fer que aquestes muntanyes protagonitzessin sagnants batalles durant la I Guerra Mundial, per tot arreu podem veure signes de d'aixó. Qui coneix l'alta muntanya pot imaginar les dures condicions que van patri aquesta gent i més si és té en compte que el material del que deurien dispossar sería més aviat insuficient.

Refugi Auronzo i el sender que porta al refugi Di Lavaredo.

Una de les cicatrius més evidents la trobem aprop del refugi Locatelli on la muntanya que hi ha radera, la torre di Toblin està completament foradada. Un altre sender es va excavar a la roca del Monte Paterno on una via ferrada hi transcòrre actualment, la ferrada Innerkofler, que ens duu des del refugi di Lavaredo fins al refugi Locatelli.

L'itinerari que vam fer és la volta circular a les Tre Cime i surt des del refugi d'Auronzo fins al refugi Locatelli pel sender número 101, i des del Locatelli fins a l'aparcament pel sender número 105. És un taçat fàcil, amb poc desnivell i molt ben indicat practicable en mitja jornada, i del tot recomanable, imprescindible pels amants de l'escalada on la cara nord d'aquest massís no deixa a ningú indiferent.

I que millor que no algunes imatges per descriure aquest magnific paratge.

Baixant cap al refugi Locatelli

Les TRE CIME des de sota el Monte Paterno.

Refugi Locatelli

La Cara nord de les Tre Cime

Montmalús - 2781 mts.

2008-11-05T19:39:00.008+01:00

Avui ha estat el torn d' Andorra on el Nacho i jo ens em apropat fins a Grau Roig al pàrquing de Cubil per fer el Montmalús.

Neu impecable, amb una capa fina de neu pols. Aquest cop a més estavem sols, hem obert traça i no hem tocat cap pedra.

Us deixo algunes imatges.

1era. ESQUIADA !!!

2008-11-04T18:35:00.010+01:00

Avui dia 04 de novembre de 2008 mentres milions d'Americans votaven; d'altres leros ens apropavem a la masella per fer la primera esquiadeta de l'any. Ino hem estat els únics, semblaba les rebaixes del corteingles.

Em sortit des de coma oriola a 1950 mts. per enfilar capa a la Tossa a uns 2540 mts. Em fet una baixada fins a rpop del llac per enfilar-nos de nou a cap del bosc i tornar als cotxes.

Bé, us deixo algunes imatges de la jornada.

Vista de la Cerdanya .

Serra del Cadi.

Puigmal.

Tossa d'Alp.

Ferrada Michelli STROBEL- DOLOMITES

2008-10-29T20:14:00.020+01:00

Aquesta ferrada va ser creada el 1964 en memòria de Michelli Albino Strobel, guia de muntanya mort en una caiguda.
La ferrada Strobel puja fins a la Punta Fiames de 2240 mts. al monte pomaganon molt aprop de la població de Cortina d'Ampezzo. D'orientació sud salva un desnivell de mil metres arribant a la cota 2240, amb un tram de ferrada de 600 metres.

Al mapa 03 de TABACCO hi trobem l'itinerari aproximat així com els camins d'aproximació i baixada.

Em d'anar fins al "Albergo di Fiammes" a 1290 metres.on hi deixarem el cotxe. A l'altra banda de la carretera clavat a un arbre hi ha un indicador on mostra l'inici del sender 208. A mida que l'anem seguint ens va indicant l'itinerari fins al peu de la via ferrada.

El sender que primer creua un bonic bosc per una antiga linia de ferrocarril (amb estacions conservades) de seguida ens porta a la falda de les parets i amb forta pendent per unes tarteres despres de superar uns 400 metres de desnivell ens fa arribar a peu de paret on hi trobem una placa en record de Michielli Albino Strobel.

Un cop a la base de la paret, mirant a la placa ens em de dirigir cap a la dreta per una feixa que bordeja la paret. Aquí és recomanable d'anar amb el casc col·locat doncs de dalt es desprenen pedres !! Despres d'uns metres trobarem el cable que s'enfila paret amunt, cal vigilar de no passar-lo de llarg, hi ha fites que indiquen aquest punt.

La ferrada puja en diagonal a l'esquerra entre unes canals, on tan sols hi ha el cable instal·lat sense preses artificials, per passols fàcils entre el III i IV grau.

Arribarem a un collet on trobarem els primers esglaons i claus que ens ajudaran a progressar. a mida que anem pujant hi ha trams en que no hi ha cable i haurem de caminar fins retrobar-lo. Continuarem fins trobar un collet amb bones vistes i on veiem que la ferrada continua per una escal de ferro tipus "maximo riesgo".

Al Costat de l'escala hi baixava una petita cascada d'aigua, on podies fer una dutxa ràpida, però on la roca està una mica relliscosa.

Un cop sortim de l'escala continuem pels cables i graons, algun tram de caminadeta fis arribar a dalt de l'esperó de la punta Fiammes. Per arribar al cim cal pujar una mica fins trobar una creu, sota de la qual hi ha un llibre de PIADES.

Des de la punta Fiammes bordejarem per cara nord en sentit est per buscar el descens. Nosaltres varem trobar neu.

El descens comença al "Forcheta del Pomagagnon" coll d'on agafarem una canal on els més temeraris disfrutaran d'una divertida baixada esquiant entre les pedres.

Al final de la Canal anirem a buscar el sender núm. 208 i per l'antiga via ferroviaria tornarem al cotxe despres d'una bonica jornada, per anar a fer un "caputxino i un gelatto" a Cortina d'Ampezzo.

Via d'en martí

2008-09-20T16:54:00.007+02:00

Material: Bagues, cordinos per claus amb forat petit, estreps i algun fissurer o friend.
150 mts. aprox.

Aproximació: Des de Sant Lloreç de Morunys direcció la Coma, en aquest poble hi trobarem un desviament a la dreta per una pista formigonada amb un cartell que posa "cal fiter". Desprers de fer algunes corbes i arribant a unes cases podem deixar el cotxe en una esplanadeta sota un gran roure davant d'una font. Des d'aqui un camitet s'enfila en direcció a la paret en mig dels blogs d'una tartera.

Llarg 1: (Vº): La via comença darrera d'un bloc amb forma plana on la roca és vermellosa. La primera assegurança allunya una miqueta i t'hi jugues una bona castanya. Resseguirem una fissura amb tendència a l'esquerra fins arribar per terreny més fàcil a una repisa amb una sabina on hi trobem la primera reunió. (3 espits i 1 clau)

Llarg 2: (IV+/V) Sortim de la repisa per la seva dreta per ua placa. Jo vaig reforçar el llarg amb algun catxarro (un tascó i un friend) i es que la roca no presta gaire confiança tot i que és més bona del que sembla. Pujarem recte per la placa en direcció a unes alzines, a on muntarem la reunió; jo la vaig muntar a l'alzina de més a l'esquerra però a la que queda a la dreta hi ha algun cordino. (4 espits)

Llarg 3: (6ª+ o V/A1) Continuem amb tendència a l'esquerra, des de la reunió no es veu gaire cosa pero a mida que es progresa es troba algun clau, fins que es posa vertical. Nosaltres vam treure les escaletes. Hi ha algun clau en que el forat és molt petit, cal portar alguna cordino o bé un mosquetonet prim. També hi vam veure algun clau força sortit. La reunió està muntada en una còmoda repisa. (claus i espits)

Llarg 4: (IV+) Llarg molt curtet que supera un sostret amb molt bona presa però molt maco de fer, per arribar a una altra repisa on muntem la R4.

Llarg 5: (V) Recte amunt per un diedre fins anar a trobar una espècie de coba, a sobre de la qual hi ha la reunió. (6 espits)

Descens: Si baixem una mica cap a la dreta trobarem en unes alzines cordinos i un mallon per muntar un rappel que ens porta fins a una altra instal·lació. Com que no estavem segurs de la longitud del rappel vam fer-ne dos. Els rappels ens deixan a peu de paret, la que si anem ressenguint ens durá un altre cop a peu de via.

VIA D'EN GUILLEM - Tossal de la Feixa.

2008-09-18T15:44:00.036+02:00

VIA D' en GUILLEM

Tossal de la Feixa (serra de coniller)

200mts.

IV+ obl. A0.

Cintes ... moltes cintes.

Ja fa us dies que ens vam apropar a aquesta paret juntament amb el nacho. Ja n'havia vist alguna ressenya però la coneixia millor com a la paret dels parabolts grocs. No queda gaire per dir ja que tenim la descricció de la zona, com arribar-hi i ressenya al bloc del xavi, i la descripcció de la ruta i ressenya al blog muntanyenc.

M'he pres la llibertat de sostraure l'explicació i la ressenya del post del xavi, espero que no em cobri drets d'autor... no hi ha el simbol del copiright.

Jo només puc afegir alguna imatge:

EL TERCER HOMBRE - Cap del Ras - Àger

2008-09-18T15:44:00.033+02:00

Via Equipada amb parabolts, espit i burils.

Material: Cintes, bagues i estreps.

Lloc molt tranquil, bucòlic. Roca molt bona. Via ben assegurada tot i que en algun lloc ha petat alguna cosa.

1era. tirada.

Per arribar-hi cal agfar la carretera asfaltada que puja cap al coll d'Ares i el colobó. Arribarem a un trencall on surt una pista de terra cap el refugi del colobó i al cap d'una estona agafarem una pista que surt a l'esquerra (la que va al refugi no).

Diedre del tercer llarg

Última tirada

El descens es fa resseguint la paret fins arribar a un sistema de feixes que permeten la baixada, cal estar atents amb les fites, sinó ens passem de llarg.

PERFORMANCE - Collegats - Paret del Pessó

2008-09-18T15:44:00.028+02:00

PERFORMANCE - Moles del Pessó. - 200 mts. - 6a o V/Ao. - Totalment equipada.

Aproximació: Des de la carretera (direcció Tremp a la dreta) en un petit replà hi ha un cartell que ens indica un sender cap a la cova de la serpent. Aquest camí ens dura fins a la cova del mateix nom. Resseguirem el mateix per la base de la paret tot pujant fins un collet on hi ha una torre d'alta tensió (lloc on finalitza la ferrada de baixada). Resseguirem la base de la paret fins que el camí tomba a l'esquerra com si volgués baixar al torrent de Sant Pere, fins que es fa planer; la paret ens queda a la dreta i em de localitzar una agulla característica, lloc on comença la via (s'ha de grimpar fins a una repisa on hi ha una figuera).

La via: Comença divertida escalant entre la paret i l'agulla, fins que un cop superada aquesta ens dirigirem cap a l'esquerra tot superant alguna panxeta. Desprès hi ha un llarg molt bonic en el que superarem panxetes amb molt bon presa però que on haurem de fer ziga-zagues per trobar el millor lloc d'atac. desprès algun tram més plaquero, un llarg de transició, i la tirada final més vertical. Resumint, via molt recomanable !

El descens: Pesadet, primer cal anar buscant les fites de pedra que ens marquen el camí fins arribar a la sortida de les vies el último buril, etc.. Allà unes marques vermelles (molt borroses) ens porten fins a unes canaletes equipades amb ferralla, és fa una mica pesadot tot plegat.

Intent a: ARESTA "de los MURCIELAGOS" - PICO DE ASPE - per Candanchú

2008-08-16T18:40:00.016+02:00

Va ser el Francesc que em va dir que havia sortit públicat a desnivel (núm. 264) una ruta d'escalda força interessant, l'Aresta "de los Murcielagos", una oberta entre d'altres pel mític Rabada. Una ruta que ressegueix l'aresta Est del Pic d'Aspe de 2645 mts. (o Pico de la Garganta) , el qual domina per la seva cara nord la vall d'Aspe i per la sud la vall d' Aísa.

Una activitat força complerta doncs cal superar primer uns 800 metres de desnivell fins a la "brecha de Aísa" ,(al mapa alpina paso de la garganta de Aísa), situada a 2325 metres i d' allà superar l'aresta fins als 2645, uns 320 metres d'escalada per terreny fàcil ( IV+) però que cal autoprotegir.

Hi ha dos opcions per arribar fins a la brecha de Aísa, per la vall d' Aísa; o bé per l'estació de Candanchú. Nosaltres vam escollir aquesta última.

Vam deixar el cotxe a un pàrquing que hi ha justa al costat de l'escola d'esquiadors de l'exèrcit, a uns 1530 metres. D'allà s'ha de pujar fins a puerto Tortiellas a 1988 metres tot seguint les pistes d'esqui pel paratge anomenat La Rinconada ( un altra opció és agafar el telefèric del Tobazo, obert a partir de l' 1 de juliol a les 9 del matí). Un cop a la collada de Tortiellas podem veure el pic d'Aspe just davant nostre....a l'esquna s'intueix l'ombra dún altre gegant el midi d'ossau.

Des del coll de Tortiellas continuem pujant un trosset per una pista fins que aquesta fa un gir (on hi ha una torre del telesilla), aquí surt el sender marcat a la roca amb unes lletres grogues i per fites de pedra. Auqest camí va vorejant uns murs de pedra epr unes terrasses fins arribar a la falda del pic d' Aspe, aleshores toca pujar tartera amunt fins a la brecha de Aísa on comença l'aresta.

I aquí es va acabar l'excursioneta doncs va venir mal temps i tot es va tapar per una densa boira, així que mitja volta.. passejar el material li en dieun d'això... fins la propera.

Val la pena llegir el relat del Desnivel, anècdotes com las dels noms de les dos agulles que cal superar, les anomenades "dondeestaeste" i "dondeestastu", o la del melo que en Rabada va pujar fins aqui dalt.

L'altre motiu d'apropar-nos a aquest paratge era per part meva la de conèixer la mítica estació de Canfranc. Emk moria de ganes de remenar per allà dins... i tampoc va sortir del tot bé donc l'estan restaurant i tenen una part (l'andana central) tancada, però no ens vam conformar i varem donar una volteta.

Bé de tot això us deixo algunes imatges, espero tornar-hi per poder penjar la ressenya senyal de que haurem pogut escalar.

CARROZAS a PIC DEL MARTELL - GARRAF -

2008-08-11T12:03:00.010+02:00

A finals de Juliol ens vam tobar el Francesc, la Rosa, l ' Antonio i servidor per tornar a la roca tots quatre 11 anys després de la caiguda que va patir l' Antonio a la nord del pedraforca. Ja haviem coïncidit altres vegades però em sembla que era el primer cop que formavem les mateixes cordades que el dia de l'accident.

No teniem clar quina via fer, i despres de molt discutir vam escollir la carrozas.

La carrozas són quatre llargs el més interessant d'ells el tercer que va a buscar un diedre força bonic el qual el pots entrar des de baix en xemeneia.

El primer i el segon llarg són una mica vegetals doncs aquesta és una via poc concorreguda i pràcticament desequipada a escepció de les reunions on hi trobem espit i burils. La R2 queda a la dreta d'una repisa força gran una mica més aixecada, una xapa amb un buril ens la marca. Per fer el diedre vàrem tornar a baixar a la repisa per agafar el diedre des de baix. Es pot fer un pont de roca potent i si ens estirem bé arribarem a una xapa amb un buril que ens protegirá el pas de V.

L' últim llarg el vam fer per la via "coitus iterrumptus" ja que semblava la opció més elegant ja que davant nostre hi haviao bé un bosc, o una ristra de parabolts que superaven una sèrie de ressalts força atractius... i la veritat és que és força drisfrutón.

En general, els dos primers largs d'intuició, ens caldrà un machete, bagues per ponts de roca i arbres i algun friend. El tercer llarg el més interessant, no és un gran diedre però el fet d'haver de posa cosetes anima bastant ( despres del buril hi ha un pont de roca enorme). Així que a reetir-la a veure si es neteja una mica.

Al Maig cada dia un raig...

2008-05-30T12:55:00.005+02:00

Aquest cop la dita ha estat certa, exceptuant aquest últims dos dies, no ens hem salvat de la pluja durant gairebé tot el mes.

A la Seu el segre va arribar al 1'75 d'alçada i va portar uns 230 metres cúbics d'aigua per segon. Un tros del camí d' Arfa d'excursió, una esllavissada que va deixar la carretera d'alinyà colgada, el pont vell de Pont de Bar no va aguantar, i un munt de gent vora el riu vivint l'experiència, així com d'altres recordant els aiguats del 82 ...

El riu de cadí que passa sota d'Arsèguel també anava ben ple i es deixava sentir des del poble, així que em vaig acostar al pont de la tosca i vaig fer alguna instantània, ... aqui us les deixo.

Fotografies en HDR

2008-05-30T12:50:00.006+02:00

Aquests dies he estat probant això de l' HDR, surten coses ben curioses, em falta força pràctica però de moment us deixo les primeres "xapucilles" que he fet.

Panoràmiques cadi

2008-05-17T19:36:00.003+02:00

Aprofitant les darreres nevades vaig fer unes panoràmiques del cadi des del balcó de casa. L'aburriment i el photoshop van fer la resta.

BOLA DE LA PATRIÓ

2008-05-17T19:20:00.008+02:00

Ufff, fa dies que tinc la muntanya ben abandonada, a veure si em poso les piles...

Per anar actualitzant això una miqueta.. per que no es digui, hi penjo algunes imatges de la última escalada amb el Francesc, a la bola de la patrió on varem fer l'aresta del bruc i la santboiana. Les xapes necessiten una pulideta per treure el rovell.

ELS PORTS - Els Estrets d'Arnes o Moles de Don-

2008-03-24T17:32:00.021+01:00

Riu estrets i Moles de Don.

Les moles del Don i les Gronses, situades als estrets d'Arnes ens ofereixen una zona d'escalada sobre un conglomerat semblant al de montserrat més que aceptable i amb una adherència que sorpren. Una zona de fàcil accés i un entorn bucòlic on les cristal·lines aigues del riu estrets conviden a un bany del tot refrescant.

Cordada a la via "Itaca" Moles de Don.

Per arribar-hi ho podem fer des d' Horta de Sant Joan tot agafant una pista pavimentada que porta a l'area recreativa de la franqueta, o bé des del poble d'Arnes per una pista de terra.

A les moles hi trobem vies de diferent dificultat, compromis i estil; així que podem decidir fer esportiva al costat del riu o obtar per rutes generalment de quatre llargs.

Nosaltres vam obtar per començar per la via "Tintin a les Moles" per anar tastant roca. Seguidament vam fer la via "Itaca" més vertical i mantinguda.

Per agafar el camí que ens porta a peu de via hem de creuar el riu i vorejant la paret hi anem trobant les vies. Algunes hi posa el nom. La via Itaca és fàcilment reconeixible ja que comença just al costat d'un pi força gros. La Tintin.... bé també es troba..

Per baixar hem d'agafar un corriol que va deballant. Hi ha dos opcions, continuar per la canal fins trobar una instal·lació per muntar el rappel, o bé anar a buscar una reunió que hi ha a una còmode repisa des d'on també fem un rappel. En tots des casos rappelarem uns 25 metres.

A l'altre vanda del riu hi ha la cara sud de la Gronsa, on trobem diferents rutes de tres-cents metres. Vam escollir la via "càspa i càries" publicada al núm. 210 del Vèrtex... i no sé.. me l'imaginava més gran.

La Gronsa i el riu Estrets.

Per la tarda vam aprofitar per fer una visita a les Roques de Benet, imponent mole de conglomerat que ja crida l'atenció des d'horta. Una pista ressegueix la base de les parets podent admirar-les des de ben apropet. Hi trobem vies orientades a nord de fins a tres-cents metres on hi predomina l'artificial... la roca ??? vols dir que les pedretes aquelles no els hi falta una miqueta de ciment?.. no fos que es desenganxi.

Fotos

CHUMY-CHUMEZ - Pic del martell - Garraf

2008-03-09T12:52:00.009+01:00

Longitud: 110 metres.

Dificultat: 6a+ (màx. obligat 5+).

Equipament: parabolt i espit.

Material: 12 expres (algun tascó o friend per reforçar algun pas).

L1, 35 m. V-: Comencem entre la via reserva i la mutand world, per unes plaques que recte ens porta a la reunió. Les assegurances allunyen una miqueta i algun espit comença a adquirir un color marronet... Les xapes amb parabolt són de color vermell.

L2, 40 m. 6a+ (V+/A0e): Una placa força llisa ens porta sota un petit desplom on les preses tant de dits com de peus estan força sobades. Es pot fer amb Ao.

L3, 35 m. V+: És el més guarrillo, doncs fa laguna ziga zaga i trobem herbetes i demés. Hi ha un pas que també està sobat i que cal protegir doncs té una caiguda lletja.

L4, 20m III: de sortida ,entre blocs i sense equipar. Amb tendència a la dreta trobem una xapa vermella (R de la reserva).

VIA CRUCIS - Solà d'Enclar- Andorra

2008-02-29T13:18:00.019+01:00

Via Crucis, 190 metres, 6a.
Via equipada amb parabols.
Material: Vuit bagues exprés, més reunions.
Ressenya i situació.

Aproximació: Sortim des del cementiri de Santa Coloma i prenem el camí del rec d'en Solà. Passarem pel peu del sector "boulder de Santa Coloma" per a continuació enfilar per una petita tartera que ens duu sota la vertical de la pilastra on hi ha el diedre característic de la via.

GALERIA

CAPRICCIOSA -Solà d'Enclar- Andorra

2008-02-08T18:18:00.003+01:00

ANDORRA - Solà d'Enclar (Santa Coloma).

Via CAPRICCIOSA 240 metres.

Dificultat: màx. 6a (Força passos en V+).

Roca: Granit.

Equipament: Via equipada amb parabolts (1er. llarg espits) Les reunions estan equipades amb anelles.

Material: 10 bagues exprés + reunions. Algun tascó o friend petit (opcional).

Aproximació: El camí surt des de l'aparcament del cementiri de Santa Coloma, lloc on deixarem el cotxe. Marques grogues assenyalen el cami del rec del solà, que surt al peu del mur del cementiri, resseguint la base de la paret. La via surt entre dos sectors d'esportiva (mirant la paret a l'esquerra el sector de l'esfinx, i a la dreta el sector de santa coloma).

Base de la via

Quan veiem des de lluny la paret ens sembla tot bastant herbós, el símil seria la postres de músic de la sud de roca narieda. Un cop ets a la base de la paret costa un pel orientar-te, donc tot és plé de panys força nets i si no és té clar on vas t'acabes fent un embolic ( com ens va passar el primer cop). La via discòrre primer per na lína de diedres amb tendència a la dreta, per creuar un bosquet per anar a buscar dos llargs que superen uns blocs que ens porten al tram final on trobem una placa preciosa de fissures petites. Tot amanit amb diedres i fisures, en resum:

Com diria en Ramon, -Això del Solà d'Enclar és com Yosemite a lo barato !

L1. Diedre característic, en ramonson arribant a la primera reunió.

L1 (30 m, 5+), pujar pel mig del diedre fins a unes alzines situades en un replà. Hi ha una reunió (cadena) al mig del llarg, ens la saltarem fins als arbres. Aquest llarg està equipat amb espits.

Ramonson arribant a la R2

Sortida de la R1.

L2 (25 m, 5a ), des de la reunió per sobre a la dreta veiem unes alzines, allà és on hi ha la segona "r". Sortim de la reunió i pel diedre amb tendència a la dreta anem a buscar els arbres.

Josmar a la fisura del 3er. llarg

L3 (25 m, 5+), pujar cap a l'esquerra per seguir una fissura cap a la dreta; continuar 10 metres per un bosquet fins trobar la "r". (La primera asseguraça queda a l'esquerra de la reunió, la corda ens fregarà bastan, nosaltres un cop a la segona xapa vam treure la primera).

L4 (35m, 5+), pujar recte fins a un arbre, seguir cap a la dreta per fissures bones per continuar per un diedre curt. (Al costat del 7é parabolt hi ha un pitó).

L4 bis (20 m, II), travessar cap a la dreta per un bosc fins a peu de paret.

L5 (15 m, 5a), superar un bloc fissurat fins un replà.

L6 (20m, 5a), pujar per un diedre per despres encarar l'esperó i un cop superat travessar cap a la dreta.

Xemeneia d'entrada a la placa del L7.

L7 (25m, 6a), una petita xemeneia ens porta a una placa fissurada.

L8 (25m, 5b), elevar-se per un tram trencat i vertical i continuar per una fisura fàcil.

L9 (25 m, 5+), pujar un tram vertical amb pedres encastades (tira una mica enrere però hi ha bona presa). Continuarem per una fissura curta i oberta per arribar a unes plaques tombades on hi ha uns pins. Un diedre final fàcil ens porta la última reunió (un cop a la segona xapa, em d'anar cap a la dreta).

Descens: Baixar pel fil de l'esperò fins poder girar cap a l'esquerra per anar a buscar la canal de descens que ens porta directament al cami del rec d'en solà, per tornar al pàrquing del cementiri (30 min. aprox).

GALERIA D' IMATGES

A l' hivern... VILANOVA DE MEIÀ

2008-01-28T19:32:00.000+01:00

Aquets dies de fred una bona sol·lució és aprofitar les pedres més escalfades pel sol, i un bon lloc per anar-hi és Vilanova de Meià. Tot i aixó, quan entres a la plana de Lleida tot queda invaït per una densa boira i el termometre no puja dels 0º, i a l'arribar al poble continua el mateix panorama, però quan pujem carretera amunt deixem la boira enrera i s'ens mostra davant un parais inmens de roca amb un solet d'aquells que fa goig, l'altre dia vam poder escalar amb màniga curta. Amb el Txema ens hi em apropat quatre cops per escalar la Camel, Musical express, la Necronomicon i la Pornoestar de Roca Alta.

Aqui us deixo algunes imatges de aquestes dos últimes.

Vilanova de Meià - Roca dels Arcs - NECRONOMICON

Tot i ser una de les clàssiques de la roca dels arcs i segurament de les més repetides, la roca encara està en bon estat i no gaire sobada com es podria pensar.

El primer llarg ens fa un abançament del que ens espera al tercer i comencem a pujar per una sèrie de preses horitzontals. El segon amb roca una mica mes trencada puja entre una entosta i una placa per anar a buscar una còmode repisa on trobem la segona R.

El tercer llarg discorre per una vertical placa de calcari excepcional, on pujerm per tot de ratlletes horitzontals (des dela sortida de la placa fins a la reunió no trobarem cap assegurança, nosaltres hi vam posar un empotrador.. per si...). El quart llarg és de sortida i la roca ja està més trencada, cla anar amb compte amb les pedres.

Vilanova de Meià - Roca Alta - PORNOESTAR

Una pista poc transitada ens porta al peu d'aquesta magnifica paret. Des d'on deixem el cotxe ens enfilem per uns corriols fins al peu del Diedre Farreny (entren ganes de canviar de via...) i per la base de la paret voreixem en direcció a la roca dels arcs fins sota gran sostre vermell tant característic, lloc on comença la via.

Al primer llarg es certifica que provenim dels micos, dons ens haurem d'enfilar per un arbre, amb un peu a la paret i un altre a la roca per xapar al primer parabolt, i despres cal sortir del arbre, que no hi podem fer niu... la segona xapa està allà, lluny, peró etre mig dels dos parabolts al costat d'un diedre que ens queda a mà esquerra, al mig de la placa hi ha una "u" que ens fara passar una mica els nervis, doncs si patimen anem al terra. A partir d'aqui són els parabolts els que marquen el recorregut.

El segon llarg comença amb sorpresa, dons falta la primera xapa just abans del desplom de 6a, i queda tot l'esparreg sortit a l'alçada del genoll, no fa gaire gràcia, la veritat.. despres del desplom una placa ens porta a la seguent R.

El tercer llarg espectacular, una placa que recorda en certa manera a la de la necronomicon, però amb menys ratlles i més petitones.

El quart llarg comença des d'una còmode repisa i un pany de paret vertical i amb ratlletes molt fines (pas de 6b) ens permet jugar una mica abans d'acabar la via.

Nosaltres vam rappelar (reunions equipades amb anelles), des de la R4 a la R2 i de la R2 a terra, espectaucal el segon rappel, passes penjant al ben mig dels sostres.. 35 metres penjat com un xoriço.

GALERIA FOTOGRAFICA

BON NADAL

2007-12-25T16:56:00.000+01:00

I que tingueu un pròsper any 2oo8 ple d'aventures i bones escalades !!!

VOLTA A LA SERRA DE SANT JOAN

2007-12-02T17:23:00.000+01:00

Aquest es un circuit circular que ja feia dies que li tenia posat l'ull, finalment va ser a mitjans de novembre que junt amb l'Edu ens vam decidir a probar-lo.

En total surten uns 25 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 700 metres; una fàcil sortida amb BTT per unes pistes còmodes i totalment practicables.

L'entorn inmillorable, al peu de la serra de Sant Joant i passant pel límit de la serra del boumort, un lloc encara prou solitàri que ens permet practicar aquest esport sense creuar-nos amb cap vehicle.

El recorregut l'iniciem des del poble de Montanissell en direcció oest pedalant per la solana, per més tart enfilar-nos fins al coll de Llivia pel forat dels prats. Tot seguit canviarem a direcció est per passar per radera de la Serra de Sant Joan baixant per l'obaga de la coma de mu. Un trencall cap a l'esquerra ens porta al pou de casa santa, unes coves malauradament en molt mal estat de conservació, però que val la pena fe-hi u cop d'ull (porteu el frontal !!). Un ràpid descens ens torna a Montanissell pel forat del pitarell pas natural entre la serra de sant joan i la muntanya de santa fe.

Quan finalitzem la sortida podem optar per fer una mossada al restaurant que hi ha a poble, reposarem aixó les calories i omplirem el pap.

BONA PEDALADA !

TARDOR A ORDESA

2007-10-20T16:34:00.000+02:00

Aquesta tardor la Laura i Jo ens em apropat a la Vall d'Ordesa.

Vam decidir fer una excursió que es pot fer tot passejant amb una jornada. Vam començar des del parquing d'icona de Torla tot seguint l'ample camí que et va mostrant bonics racons i salts d'aigua entre els cuals destaquen la cascada del estrecho y de la cueva, les gradas de Soaso i la cola de caballo, situada al rincon de Soaso al paso de Góriz, paratge on vam fer una mossada per tornar al punt inicial per la Faja de Pelay.

D'aquesta escapada ha quedat el testimoni d'algunes instantànies les quals m'agradaria compartir-les amb vosaltres.

GALERIA D'IMATGES

PARET BUCÓLICA -Pas d'estres-

2007-10-12T19:12:00.000+02:00

Alt Urgell
Paret bucólica.
Via Pas d'estres.
6b+ (V+ obligat).

Ja fa uns dies que en Ramón, el Txema i servidor ens vam apropar a la paret bucólica per tal de fer alguna via. L'escollida la "Pas d'estres" que no feia gaires dies havia fet en Ramon junt amb en Marcel.

La via Pas d'estres de 6 llargs i totalment equipada combina plaques de roca calcaria excel·lent superant petits desploms, lloc on i ha els pasos més dificils, però que si no surten es poden superar amb Ao.

I com que el promés és deute adjunto algunes imatges tal com vaig quedar amb en Ramón... si no no pararà de donar-me la tabarra, jejeje.

Per cert la ressenya és d'en Ramón (ja et pagaré els drets d'autor).

Aquí teniu algunes imatges... GALERIA

ANASAZI -AGULLA DEL CORB

2007-09-05T21:44:00.000+02:00

Ja feia dies que tot caminant al peu de les roques del corb la vista s'enfilava roques amunt buscant alguna linia. Finalment en Xavi ens va deleitar amb un magnific post de la zona de Sant Honorat on descriu la via escollida..

Així que vaig enredar al txema i a la hora dels reis (aprox. 13h) vam enfilar-nos conglomerat amunt.

No em mataré massa a descriure i ressenyar la via, aki teniu un enllaç al post del xavi, tan sols comentar que a part de les 16 cintes també es recomanable portar casc, no per que caiguin gran cuantitat de pedres, però al tractar-se d'una linia nova encara li falta una mica de neteja, algunes pedretes que formen el conglomerat salten.. però no hi ha problema està molt ben equipada i si es dubte es pot tibar de cinta. Així que ja sabeu, a pujar-hi tots per deixar-la ben neteta!

Reequipament via XELO-BAM Roca Narieda Nord.

2007-08-13T17:19:00.000+02:00

La via Xelo-Bam recorre l'esperó de la cara nord de Roca Narieda.

Oberta el 1986 pel Marcel Lavaquiol i per Benjami Audet, el mateix Marcel creia convenient renovar una mica l'equipament originari, tot reforçant les reunions. La feina ha estat duta a terme pel mateix Marcel, amb l'ajuda d'en Josep Maria, en Ramon, en Xavi i servidor.

Principalment s'han renovat totes les reunions ( la R6 no, ja que es fa en un arbre), s'ha netejat el recorregut de vegetació i pedres, s'ha fet caure més dun bloc inestable. També s'ha substituit vells pitons per parabolts.

Tot i aixó encara es fanecessàri portar tascons i friends per protegir algún pas(sobretot el vuité llarg que discorre per una fisura-xemeneia on només hi ha dos pitons vells).

Normalment ja passa, que quan es posa ferro nou a una via no és del gust de tothom, però esperem que amb aquest nou look aquesta via sigui disfrutada per més gent.

Com és habitual adjunto el reportatge gràfic de la feina feta.

Més informació al blog de "Kutescaladors"

Cadena on deixarem el cotxe. Panoràmica de roca narieda des d'organyà.

Des de la pista s'aganfa un corriol que ens porta a la base de l'esperó. Santa Fe.

Macel obrint el primer llarg. Noves reunions.

En Josep Maria posant un parabolt al L1. En Ramon i en Marcel fent la segona tirada.

Taladrant la paret.

Vista de la R1 des de la R2. En Marcel sortint de la R2.

En Ramon fent la tercera tirada.
Vista de l'esperó, si us hi fixeu es pot veure al Marcel pujar sobre del gendarme del quart llarg.

En Marcel a la quarta tirada (el bloc que es veu una mica per sobre seu es va fer caure).
Tot sortint de la R3.

La R4 es fa al mateix esperó.
El Josep Maria a la R5, per sobre seu les plaques de la sisena tirada.

En Josep Maria i en Marcel pujant el sisé llarg.
Situació de la R7.

En Josep Maria obrint el vuité llarg, una fisura que haurem de protegir nosaltres.
La novena tirada, que superarem amb estreps (qui vulgui pot mirar de fer-ho en lliure, ja dirà quin grau surt).

Superant el nové llarg.
En Marcel fent un rappel.

Els artistes al cim de Roca Narieda.
Baixant per la pista amb l'esperó al fons.

AMISTADES PELIRROJAS -PERLES, ROC D'ENSOLÀ-

2007-06-01T13:46:00.000+02:00

Fa uns dies en Ramon, en Josep Mª i servidor vam aproparnos a perles per tal de fer la via Amistades pelirrojas.

Perles ofereix una roca inilorable, tranquilitat, una còmoda aproximaió i sol assegurat.

Us penjo una ressenya gentilesa d'en Ramon i algunes fotos que vam fer.

GALERIA DE FOTOS

INTEGRAL ALFA CENTAURO-PLATINUM

2007-05-31T13:55:00.000+02:00

SERRA DE L'AUBENÇ - Cinglera dels Esplovins.
Integral Alfa Centauro-Platinum.
600 mts MD.

Vam sortir del cotxe sobre les 6 del matí. La via la vàrem començar sobre les 7 i no vam arribar al cim fins gairebé a les 19 hores. A les 21 estavem al cotxe un altre cop. 12 hores de via + 3 de pateo.

La via consta de 20 llargs amb tres trams que s'enllaçen atrabessant dos feixes, la segona sembla una selva amazonica. Es poden enllaçar llargs però no és gaire recomanable, ja que ens fraga bastant la corda.
A la R8 només hi havia un pitó, nosaltres ens la vam saltar i vam enllaçar dos tirades, les cordes de 60 no arriben, ojo!!

Hi ha reunions que es fan en sabines (la R9, la més fiable, una alzina de puta mare), les altres hi trobarem un o dos pitons.. caldrà reforçar-les al gustde cadascú. A les tirades es van trobant alguns pitons, pero cal portar tascons, friens i bagues per a sabines ens seran de gran utilitat. L'únic buril que hi ha a tota la via el trobarem al franqueig de la quarta tirada, amb una xapeta robellada amb la inscripció X. Vidal.

L'aigua també és un element imprescindible, nosaltres vam pillar un dia no gaire calurós pero penjat a aquesta tapia sembles una sargantana, ens vam veure uns 4 litres i la veritat una miqueta més no hauria anat malament.

Que més dir, a sí, que visiteu el blog d'en Ramón, té unes fotos magnifiques.

Jo penjo les meves, que crec que és la millor manera de descriure aquesta via, i es que unes quantes fotillos valen més que mil paraules.

LA LLEGENDA DE PIRENE

2007-05-24T01:26:00.000+02:00

Dijuos passat dia disset de maig semblava que els pirineus es cremessin; el cel estava completament vermell talment com si es cremés, com si altra vegada els pirineus tornessín a rebre la visita de Gerió, el monstre de tres caps...

La paraula Pirineus prové de la paraula grega pyr, que vol dir foc.

Segons la mitologia grega els pirineus reben el su nom de la mitològica filla d'atlas, Pirene.

El pare de Pirene era Túbal, rei d' Iberia; Gerió, el monstre de tres caps va invaïr el país i va acabar derrortant a Túbau, prenent-li el tron. Pirene esfereïda va fugir a els boscos que cubrien la zona dels pirineus. Gerió temorós que Pirene sortís per reclamar el tron, va calar foc a les muntanyes i va retirar-se a Gades.

Heracles que passava per allà va sentir uns gemecs entre les flames i trobà a Pirene greument ferida. Pirene encara va tenir esma d'explicar a Heracles el que habia passat, cedint-li els seus dominis abans de morir als seus braços.

Heracles va deixar Pirene al terra i va començar a cobrir el seu cos amb grans pedres fins a formar una gran muralla de roca que s'extenia des del mar cantàbric fins al mediterràni, on va llençar les pedres que li restaven formant el cap de creus.

Aquestes son algunes instàntanies que vaig capturar, en teniu més a la galeria fent "click" aqui.

EL RETORN DELS CARGOLS

2007-05-02T10:31:00.000+02:00

Sembla que el Sant Pere aquest ens miri per un foradet i quan veu que marxem amb la furgoneta a escalar li doni a l'interruptor vermell.. al Sant Pere dels collons i al Picó els hi deu fer gràcia; als cargols també! però no nosaltres no gaire, la veritat.
La paret de les bagasses i roca regina mullades a tope, l'home de la mel que comentava que dels quatre dies que portava plovent, el que haviem escollit per escalar era el pitjor de tots, així que l'unic que vam poder fer va ser alguna foto i veure com una cordada de francesos abandonaven amb piragua al segon llarg de l'anglada.

Paret de les bagasses

Roca Regina

Finalment, mentre la Mireia enviava a la merda al Sant Pere i a l'home del temps, el Josep Mª mig adormit mirava de trobar una posició adecuada, jo em distreia amb altres activitats, i de pas menjava una mica.

SOLÀ D'ENCLAR - ANDORRA-

2007-04-27T20:03:00.000+02:00

Avui ens hem apropat a una zona que encara no hi haviem estat mai tot i la proximitat.

Es tracta d'una zona d'escalada esportiiva amb varis sectors i algunes vies de uns 250 metres que pinten d'alló més bé. Es tracta del Solà d'Enclar, propera al cementiri de Santa Co0loma (on deixem el cotxe) i amb roca de granit.

Hem escollit la zona més propera tambe anomenada "del cementiri" i hem probat un parell de 6b d'aquestos que tiren enrere (Llops ferotge i Costas p'atras). En definitiva, una bona estoneta la qual repetirem.

Us poso la ressenya i alguna foto. Les ressenyes les hem trobat al Viladomat-interesport, molt proper a la zona, junt amb el material d'escalada. Hi ha una carpeta amb informació dels barranca, ferrades i zones d'escalada.

VILANOVA DE MEIA -CAMEL-

2007-04-26T20:26:00.000+02:00

El Josep Mª i jo, vam escapar-nos la setmana passada a tastar una mica de roca a Vilanova de Meia.
Vam escollir la Camel, una via assequible i curteta per tal d'assegurar-nos el tanto. A més aquesta és una via que li tenia ganes ja que s'em resistia, sempre pluja... jejeje.
Va fer un dia magnific i eren bastantes les cordades que irculaven per la roca dels arcs.

La via no ofereix cap dificultat, l'equipament es permet fer tota l'ascenció sense necessitat de portar res, tot i que no va malament algun tasconet per protegir alguna caiguda. També és recomanable portar alguna baga per a les sabines del tercer llarg (el franqueig) ja que si patim una rellicada el pendul no serà tan llarg.

Despres del franqueig és recomanable montar una reunió en dos parabolts, així evitarem fregament a la corda.

PARET DE L'OBAGA NEGRA

2007-04-25T17:23:00.000+02:00

Bé, finalment en Ramon, el Josep Mª i jo ens vam apropar a l'obaga negra per tibar una miqueta. Va fer un dia de puta mare, i la veritat, aquest sector promet, molt tranquil, ben orientat i molt bona roca amb regletes que recorden a Vilanova.

En xavi va posar un post amb indicacions exelents per tal de trobar aquesta perla amagada, no cal dir res més però adjunto algunes indicacions que espero us serveixin per alguna cosa.

Ah!! itambé una petita galeria amb les fotos, algunes de quan vam estar treballant.

I un video de "demoliciones Marcelino" fent de les seves.

2007-04-25T15:39:00.000+02:00

Totes les ressenyes de Coll de Nargó per fi recollides en un magnific blog gentilesa d'en Ramon.

Podeu gaudir-ne fent "click" a la imatge o bé a l'enllaç de la barra lateral.

No us ho perdeu.

FERRADA REGINA

2007-04-07T11:43:00.000+02:00

Dijous 5 d'abril, el cel és tapat, nuvols amenaçadors, fred, cims nevats, el millor dia per fer una via ferrada!!

Bé que dir de la ferrada Regina, que no s'hagi dit o que no se sàpiga, és que amb posts com els del xavi poc queda per dir.

TOSSA PLANA DE LLES

2007-04-07T11:12:00.000+02:00

TOSSA PLANA DE LLES
2916 mts.
Cerdanya.

Gràcies a les abundants nevades d'aquests últims dies el Frances i jo hem pogut gaudir de la neu a la cerdanya. El cim escollit va ser la Tossa Plana de Lles de 2916 mts. un cim de poca dificultat i amb pendents suaus on el risc d'allaus minva.

El recorregut comença a Cap del Rec situat a 1960 mts. des d'aqui tenim dues opcions, o bé agafar el cami que puja en direcció nord entre mig del bosc, o bé per les pistes d'esqui de fons. Nosaltres vam optar per la segona ja que pel camí del bosc hi havia molta traça de raquetes que dificultava el pas dels esquis.

Anem per on anem ambdós camins ens porten fins al refugi del pradell a 2100 mts.

Des del Pradell abandonem la pista i ens enfilem entremig del bosc en direcció Nord per buscar el cim. Arribarem al pla de les Someres a 2340 mts. lloc on la pendent desapareix juntament amb els arbres.

Ara tan sols ens falta enfilar la carena fins arribar al cim situat a 2916 mts. el qual fa frontera amb Andorra.

La baixada és fa pel mateix itinerari, amb tres trams diferenciats, el primer per unes pendents suaus fins arribar al bosc on ens ho passarem d'alló més bé esquivant, o no, els arbres. I un tercer tram mes desagrait que són les pistes d'esqui e fons ons ens farem un fart de remar.

AVUI VA DE FOTOS

2007-03-22T19:48:00.000+01:00

Aquests dies han estat una mica extranys, el temps està boig, al final haurem de fer com aquells gals irreductibles i anar amb casc per si el cel s'ens cau a sobre.

Suposo que la bogeria es una malaltia que s'encomana.. ja em veieu fent fotografies com un sonat per l'Alt Urgell... aquest és el resultat:

COSTA BLANCA

2007-02-25T12:03:00.000+01:00

Vam baixar cap Alacant a buscar "sol y buen tiempo", i la veritat és que tot i no fer un temps radiant vam poder escalar amb màniga curta a ple mes de Febrer.

DIMARTS

La idea inicial... bé no hi havia idea inicial, el fet era marxar uns dies sense una idea clara de que és el que anavem a fer, ja es decidiria en el viatge tot mirant algunes ressenyes de la zona. Finalment vam decidir començar pel Penyal d' Ifach, a Calp.
Hi ha dos maneres d'anar-hi, una es l'habitual, en cotxe de nit, esquivant camions i evitant enlluernar-se amb els neons dels puticlubs, o la manera que vam escollir nosaltres, que és amb helicopter fins al port esportiu de barcelona i en llot fins al port de calpe, el nostre el vam deixar aparcat aqui:

L'aproximació es fa pel passeig maritim, i és gairebé immediata. Val la pena anar-se fixant ambn les línies que pujen per llocs que desafien la grabetat. El descens es fa per un camí que baixa fent zig-zag per la cara oposada de la paret, amb la curiositat de travessar un petit túnel, fins arribar a un centre d'informació.

Aneu amb compte amb les gaviotes, bombardeixen continuament. També es pot veure algun "gaviotón" fent de les seves.

La roca que trobarem és un calcari, que acostumats al de l'alt urgell, deixa bastant que desitjar. Tota la via sembla feta de marbre, i el grau agmenta a mida que pasa el temps. La via Valencianos té dos llargs de "slaps", però despres de veure com brillaven vam decidir provar una altra via, POLVOS MAGICOS, que va per un diedre. La roca és una mica millor... o no, està molt sobada, però per sort hi ha algun parabolt. El segon llarg està molt ben protegit i val la pena. No trigarem gaire a escalar aquesta paret amb bentoses....

La via comença per L1 de la Valencianos, amb roca una mica trencada pero on trobem tres parabolts. El L2 és de la Polvos Magicos, la última ressenya que he trobat a RESSENYA.net és del 2005 i marca 6b, però esta molt ben assegurada amb parabolts i es pot col·locar friend del núm. 2. L3 vam decidir anar per la Valencianos, agafant per la seva dreta un bloc encastat on hi ha dos ponts de roca, actualment marca 6a, però la roca està tant pulida que t'agafes als cordinos com una bèstia. El L4 i L5 recorren pel diedre, no es gaire dificil pero cal anar amb compte, els agarres són bons però estan molt pulits, es pot col·locar alguna coseta per no volar gaire. Un cop a l'aresta la via contiuna per un petit diedre on hi tribem un pont de roca i un pitó, el sostret es supera per la seva esquerra sense moltes dificultats.

DIMECRES.

Vam passar nit a sella, una petita població entre aprop de finestrat on a part de tarongers i llimoners hi ha una escola d'escalada i un altre penyal, el del Divino, proper objectiu.

Va ploure durant tota la nit i part del matí, tan sols hi va haver una treba a la tarda, i vam poder aprofitar el que quedava de llum per fer una mica d'esportiva. A aquesta zoan hi ha de tot, vies curtes i de varis llargs, vies equipades i desequipades, des del 5 al 8c; i tranquil·litat, està prou bé. Hi ha un refugi... 4 € la nit em sembla recordar. Tot caminat cap a la paret vam poder veure una planta insectivora, així que vigileu si feu vivac.

DIJOUS

El penyal del divino (peñon del divino) es una mole de calacari on a les seves parets hi trobem rutes de tots nivells. En un principi voliem fer una via que es diu Placas Solares, però era lúnic que en sabiem i despres de preguntar al refugi vam decidir-nos per ESPOLON PERTEMBA, segons ens van dir més repetida. Aquesta via de fet tan sols valen la pena els dos primers llargs, els altres tres recorren canals molt herboses i tan sols tenen un passet de roca bona. Ens quedem per tant amb el segon llarg, amb bastants ponts de roca i generos amb esquerdes i fisures on hi podrem col·locar bastant material.

La aproximació a la paret es fa per la pista, al cap d'aproximadament 1'5 Km despres de pasar una caseta que ens queda abaix a mà dreta hi sut una altra pista mes petita que queda tallada. Aquest camí ens portarà a peu de via tot vorejant les parets.

La ressenya la vaig trobar a ONACLIMB, com ja he explicat el primer i segon llarg valen la pena, tenen les reunions equipades amb parabolts i anelles per rapelar; el tercer i quart despres de superar un resalt entren en unes canals herboses, les reunion hi ha dos quimics un spit i algun pont de roca. El cinqué és el més curt i a lúnic que no hi ha reunió muntada, nosaltres la vam fer un aprofitant dos ponts de roca i una fisura on vam posar un bicoin.

Per baixar de la paret em de pujar caminant en direcció al cim fins arribar a una canal que hi ha entre la paret del cim i la "taula", tot desgrimpant anirem descendint. Trobarem algunt resalt on es pot fer rappel des d'uns ponts de roca.

Des de Sella es veu continuament la impresionant mole de pedra que és PUIG CAMPANA, qui sap si la nostra propera visita a Alacant.

Per cert, de tornada gairebé no arribem a casa per culpa d'un semafor, no es va posar vermell fins que no ens vam fumar tot el que portavem a la furgo.. un consell no en feu massa cas.

ESPORTIVA A PERLES -ROC D'EN SOLÀ-

2007-02-10T10:22:00.000+01:00

Aquesta setmana hem fet una sortideta matinal a Perles, al sector que hi ha a la dreta de les putes mosques, al Roc d'en solà.

Zona molt tranquila, varies vies assequibles, suficient per passar un matí distret.

Si cliqueu a la fotografia un salta a el blogg d'en Ramon, ell hi ha anat dos dies i ha fet algunes fotografies.

L' hivern ja ha arribat !!!

2007-01-23T18:18:00.000+01:00

Bé, no es pet a tirar coets però és un començament.

Després de sortir del curro, la Laura i jo hem pillat el 4x4 i hem anat a donar un cop d'ull a la supernevada. Ens hem arribat fins a l' era del fuster (1453 mts) una mica més amunt de Toloriu, per desprers baixar fins a Arsèguel per la pista de coll de jou.

Aquestes són algunes instantànies que he pres, per anar fent boca... a la baixada continuava nevant amb força.

BTT Martinet - Arsèguel

2007-01-21T10:56:00.000+01:00

Bé faré cas d'en Ramonet i posaré alguna coseta al blogg, i és que és veritat que el tinc una mica deixat. S'està massa bé al sofà, jejeje...

Fa unes setmanes el Xema i la Mireia em van comentar que havien fet una ruta que els havia agradat molt. Vaig pendre nota i vaig anar a probar-la amb el meu cunyat, l' Eduart. Aquest és el resultat:

Martinet - Arsèguel.

No se quans kilometres té la ruta, uns 25 mes o menys, ni quan desnivell total, et fots un fart de pujar, aixó es feina vostra a mirar el mapa i calcular-ho, jajajaa nosaltres vam trigar unes 3 hores amb parada obligada a Cal Basté d' estana per menjar una mica de pa i embotits. Cal agafar forçes. Tot i aixó, la ruta es pot allargar hja que nosaltres ens vam quedar a casa i vam baixar en cotxe fins a martinet. Massa fred i trànsit a la general.

Hi ha moltes opcions i alternatives, des d' Arsèguel per qui no bulgui tanta carretera pot agafar la pista que des d'Arsèguel sut cap a Toloriu pel coll de jou, això si cal contar que son uns 40 minuts de pujadeta.

La ruta que vam fer és aquesta:
De Cava a Arsèguel es pot agafar una trialera, o bé optar per fer el descens per carretera, aixó si abrigueu-vos ja que cap a la tarda baixa la temperatura i et queden les cames acartonades.

Els primers quilometres son de pujada i en carretera asfaltada, fins arribar a Estana. Una alternativa es agafar una pista que surt de la mateixa carretera fins a Beixec, i d'aqui fins al Querforadat.

Un cop arribeu a estana cal passar pel mig de les cases, val la pena visitar l'esglesia, els safrejos, etc.. per agafar una pista que ens porta fins al coll de pallers on agafarem el GR-150. En aquest coll surt el camí cap a prats de cadi, punt de sortida per anar a la roca de l'ordiguer i a les canals.

Des del coll de pallers agafarem un corriol on hi haurà llocs en que haurem de baixar de la bicicleta. Aquests camins ens faran arribar fins al Querforadat, on passarem pel costat d'un xalet i continuarem enfilant-nos fins al coll d'oruga on per fi s'acabarà la pujada.

S'ha d'anar molt en compte en el camé de baixada des del coll d'oruga fins a Cava, hi ha molts arbres caiguts que faran que ens baixem de la bicicleta, pero no agafeu gaire velocitat ja que podeu pendre mal.

Abans d'arribar el paisatge canvia a una roureda preciosa obrint-se el bosc per sortir als prats de Cal Xorro.

De cal xorro (Cal Pubill al plànol) agafarem una pista bastant pedregosa que ens farà arribar a Cava. Des d'aqui baixarem per carretera fins al riu de cadi, passant pel molí del nequi on podem veure una bassa on abans hi tenien truites de riu. Tot baixant podem veure a la nostra dreta Sant Cristofol i Vinyoles.

R.I.P IN PACE

2007-01-05T02:11:00.000+01:00

Es celebrara la santa cerimonia el proper març, que al pas que anem no tocarem la neu ni als alps.

BON NADAL

2006-12-17T09:44:00.000+01:00

Des d' Arsèguel us desitjem que passeu un Bon Nadal i un Feliç 2007.

PUJADA AL CADI EN BTT

2006-12-11T10:18:00.000+01:00

Tenia el bloc abandonat, pero ja hi tornem. Aquesta setmana passada estava mes ocupat mirant el cel a veure si nevava que fent alguna cosa. De neu res de res, teniem l'esperança de començar a esquiar avui mateix pero com no li posem rodes al esquis no ho crec, a la cara nord del cadi tan sols una enfarinadeta :(

Ja que no hi ha neu i la roca comença a estar freda de debó, semblem sargantanes buscant el sol, us proposo una sortida amb BTT. No és una gran ruta però el que té d'interessant és que ens permet pujar a dalt de la serra del Cadi sobre d'una bicicleta, així segurament ja haurem pogut ascendir la serra caminat, amb piolets i grampons i amb rodes.

De fet aquesta ruta es una part de la volta al cadi moixeró, no és que sigui una "part" propiament dita sinó més bé una variant, ja que hem de pujar per tornar a baixar pel mateix cami.

Si es fa tan sols aquest tros és una excursió matinal i ara com que als matins es diposita la voira a la vall podem gauir de paissatges espectaculars i fer algun cim d'entre 2400 i 2600.

La ruta comença a prop d' Adraen, a la caretera que va de la Seu a Tuixen surt una pista a la qual ja hi ha un poster informatiu a on deixarem el cotxe:

A partir d'aqui tot pujada fins a dalt de tot. A mitja pista hi ha una cadena. La pista és bona fins al pla dels Gosolans (mateix no que el coll del comabona pujant des de prats d'aguilo). A partir d'aqui la pista puja fent esses i és pedregosa fins al final al cap de l' Orri a 2300 mts. Qui encara estigui fort hi pot anar fins a la torreta del cadi 2559 o al pic de les tres canaletes 2608 mts.

Despres cal tornar a baixar pel mateix cami, o qui vulgui des del cap del orri fins al pla dels gosolans camps atraves pel PR C-122 en plan trialera.

Es tracta d'una sortideta matinal amb un total d'uns 30 km (anada i tornada) i uns 1000 metres de desnivell. Recomanable pels paissatges i l'entorn.

COLL DE NARGO

2006-11-20T20:05:00.000+01:00

A continuació penjo un "colage" que hem va fer en Ramon d'un dia que vam anar a escalar a coll de nargò.

ELS COLORS DE LA TARDOR

2006-11-19T10:40:00.000+01:00

La tardor és un bon moment per passejar pel bosc, aquestes dos últimes setmanes ha patit una explosió de colors al·lucinant.

L'altre dia vaig anar al bosc a fer una passejadeta pels voltants d'arseguel; el silènci, la tranquilitat i la bellesa del bosc així com les diferents tonalitas que adquireix a mida que passa el temps fa que cada caminada que fem sigui diferent.

Us poso unes imatges recollides aquests dies... , dies de tardor, colors i silènci.

Enfarinada

2006-11-18T10:17:00.000+01:00

Ahir un cop van marxar els nuvols que tapaven el cadi vam poder veure la primera enfarinadeta al cadi. A veure si s'anima una mica i comença a nevar de debó, que per el moment la cosa no va bé. Us deixo la foto que va fer la laura per anar obrint boca a la temporada d'hivern.

ARTIFICIAL al Contrafort -Roca dels Arcs-

2006-11-01T16:06:00.000+01:00

Vam marxar cap a vilanova de meià amb la idea de fer un parell o tres de vies; la pluja però no ens va deixar.

Vam poder, això si, estrenar la fragoneta a base de fang; el millor la nevera, conserva les cerveses ben fresquetes...

El dimarts 17 d'octubre vam fer una volteta per les rodalies de vilanova (fins a l'ermita i cap a munt) sota la pluja.

El dimecres, com que la pluja persistia ens vam decidir a fer un Ae a la cova del contrafort, i no va estar malament, feia temps que no practicava l'artificial i la veritat es que vaig acabar petadet.

MÉS FOTILLOS AKI !!!

ROCA NARIEDA -SUR- Via: Postres de Músic.

2006-10-22T11:36:00.000+02:00

Postres de Músic.
600 mts.
6a (V+ obligat.
Cal portar tascons, friend i bagues per a sabines i ponts de roca.
Important aigua (pica força el sol).

Des de la carretera la primera impresió que temportes de la cara sur de Roca Narieda, es la de una rampa herbosa poc atractiva, però a mida que t'apropes a peu de paret comences adonarte de la quantitat de roca que s'amaga rera el verd vegetal.

Postres de Músic va buscant continuament plaques de calcari excelent donant com a resultat una via del tot recomanable, això sí, els dies freds.

Descripció: El primer tram, potser el més vertical de tota la via ja obliga a protegir alguns passos, tònica que es mantindrà durant tota la via. Despres d'una petit "pendul" que fareu a peu, el recorregut ressegueix plaques tombades amb abundants fisures, ponts de roca i sabines que us permetran col·locar tot tipus de assegurances, amb algun parabolt intermig. Hi ha reunios que nomes tenen un parabolt, per lo qual s'han de reforçar (hi ha anotat el numero de reunió al qual ens trobem). Destacar la placa del 10é llarg, un slap que junt amb la sortida de l'11é seran la cirereta del pastís... Així que bon profit !!!

La ressenya la teniu penjada al blog del Ramon, si la voleu veure feu CLIK AKI.

Aproximació: Des de la carretera C-14 (aquella que va cap a la Seu d'Urgell), en tre Coll de Nargò i Organyà agafar el trencall cap a Sant Llorenç de Morunys i un cop a aquesta carretera agafar el trencall cap al poble de Canelles. Passada una petita casa que queda a mà dreta deixar el cotxe en una esplanada al costat d'una pista que baixa cap a l'esquerra en direcció a la paret. Atrabesar el riu i continuar fins a una borda. Ceuar unes feixes abandonades sempre en direccióa la paret fins arribar a una tartera, aqui anar seguint fites, la via comença en una espècie de piramide.

Descens: des del cim amb la paret a la nostra esquena baixar fins a un collet que hi ha a mà dreta. El camí va baixant per unes tarteres, on s'intueix el camí més trepitjat. Cal anar amb compte, terreny relliscos i amb alguna petita desgrimpadeta.

GALERIA DE FOTOS.

Perles, sector roures

2006-09-26T12:21:00.000+02:00

Ahir al matí vam visitar el sector dels Roures de Perles (Mapa) . Aquest sector està fantasticament descrit al blog del Xavi, del qual he aprofitat la numeració de la ressenya que ha penjat.

Ens vam arpopar en Ramon, en Marcel,la Mireia i jo. Vam fer la ME-ME, Congost, Petit Princep i Gorga, i els màquines del marcel i el Ramon van Grimpar per Bonjours.

Salts a diferents barrancs

2006-09-23T10:46:00.000+02:00

A continuació he penjat unes fotillos de salts a diferents barrancs de catalunya, el primer salt és a les gorjes de núria, des del pont del camí de pujada, 14 metres, la segona és al riu canaletes (abans d'acabar el primer i únic rappel de l'engorjat aneu a una finestra que hi ha a la dreta, des d'allà hi ha un salt de 6 metres), la tercera també és de les gorjes de núria en un dels rappels, un salt molt delicat per la proximitat de la roca, 17 metres. Finalment la última no és un barranc propiament dit, però quan vam anar a fer el barranc de sant aniol i a sadernes vam veure aquest magnific pont romànic, despres de comprovar la fondària de la badina ens va entrar l'impuls de saltar. Vam mesurar 24 metres.

Via CARLES al Gorro Frigi (Montserrat)

2006-09-21T22:51:00.000+02:00

Dificultat: V+, 170 m.

Horari: 3 hores aprox.

Material: cintes exprés.

Descens: per la via normal.

Les xapes estan pintades en verd.

Primer em pensava que el nom tenia connotacions sexuals pel tema de frigid; però m'hna explicat que el gorro frigi és un barret que portaven els esclaus alliberats a Grecia i Roma, símbol de llibertat que també van utilitzar els revolucionaris francesos.

La primera ascenció del gorro frigi es va realitzar el 26 de setembre de l'any 1945, per una cordada del GAM, d'això ja fa 60 anys i continua sent un referent de l'escalada montserratina.

El gorro frigi així com tota la zona de les magdalenes, és de les més concorregudes de motserrat. La fàcil aproximació, l'orientació, bona roca i vies segures, així com la zona d'escola a la base dels gorros la fan un punt de trobada pels escaladors.

Aquesta via la vam fer el Francesc, la Rosa, l' Antonio i servidor.La idea inicial va ser fer la Badalona o bé la montpart, però quan vam arribar a peu de via hi havia tanta gent quevam decidir per pujar aquesta línia.

Via GEDE ( L' Elefant)

2006-09-20T21:41:00.000+02:00

SANT BENET

L' Eelfant

Via GEDE

Primera ascenció 1969.

Reequipada abril 2005 amb parabolts.

Dificultat: Molt dificil A1, V+. 150 metres recorregut.

Horari: 3 hores.

Material: 2 cordes 50, estreps, plaquetes recuperables

i algun friend o tascó per a la fissura, així com bagues

per als arbres.

L1: 45m. III; L2: 20m. VI+; L3: 25m. V, Ao (V+); L4: 12m. Ao, IV; L5: 48m. IV, A1 (6a); L6: 40m. III

Taki en el tercer llarg, V+

La via GEDE de l'elefant ressegueix una línia lògica i eleganton ens trobarem amb una placa montserratina amb les típiques guardioles, un petit passet amb estreps penjat de burils i una fissura disfrutona.

Francesc a la R3

El descens de la via es realitza per la cara contrària, per on s'ha de desgrimpar. (quan nosaltres la vam escalar existia una cedena).

El taki en el franqueig, A1 (6a).

MONT BLANC 4810 m. ( per Gouter )

2006-08-26T11:40:00.000+02:00

Nid d' Aigle 2372 m. Estació del Tramway du Mont Blanc.

Una sortida de tres penjats, l' Alex el Miquel i servidor a la muntanya sempre està carregada d'anècdotes, quan aquesta sortida es fa a l'estranger les experiències es multipliquen, però si a més es va a la capital de l'alpinisme sense pasta, sense experiència i amb alcohol passa a ser una aventura èpica.

Refuge du Gouter 3817 m.

Tampoc us vull aborrir amb hisòries de la puta mili, però crec que els consells que us diré poden servir per alguna cosa de profit.

1. El costo no cal ficar-lo a dins de l'ampolla de xampú, a la jonquera ja no hi ha gossos, al 1996 ens pensavem que si i no ens vam atrevir a portar-lo... després ens hauria fet servei.

2. Quan arribeu al camping no digueu que sou españolos, us envien directament a la periferia del camping a una excursió del WC.

3. Si hi ha nuvols cada matí i el Mont Blanc no es veu pot ser boira baixa, no us quedeu tres dies al camping esperant que arriba el bon temps per pujar, està bé mirar la meteo... un cop es passa del banc de boira les muntanyes estan descobertes els nubols estaven eclotades a la vall.

4. Porteu costo al refugi de gouter, el primer que fara el guarda quan us senti l'accent latino es preguntar-vos si en porteu a crits de : - spañolo? spañolo? nesesito costo, yo unmes aqui arriba i se me ha acabado. Tener costo? si darme costo dormir gratis !!!
Cagoenlajoquera i els gossos oloradors.

5. Els pub's tanquen aviat, el consum de whisky ha de ser moderat, i al pub Dr jekil & Mr hide no els hi agrada els Celtas Cortos (l' Alex ja sap de que va).

6. Les botigues de Chamonix estan dotades de sistemes de seguretat ultramoderns. No robeu cap llibre de ressenyes, quan mires de sortir de la botiga sense fer soroll el cony de llibre es posa a pitar com un animal.

7. Jugar a rugby pels carrers de Chamonix amb una bombona de gas NO ÉS ESPORT NACIONAL.

Per cert vam poder fer cim. Els pantalons discrets, els guants de llana Thermonosequé, les julbo i el plumon ja no els porto... no patiu.

Cim del Mont Blanc 4810 m.

via CADE Paret de les Bagasses (Terradets) 1994

2006-08-10T02:29:00.000+02:00

Al 1994 jo tenia 17 anys i el Francesc 16. Un divendres per la tarda a la UME (Unió Muntanyenca Eramprunyà) mentres feiem de les nostres va arribar el Taki. Començavem a escalar i ens enganxavem a ell com paparres i aquell cap de setmana no va ser cap excepció. Ell ens va convidar a anar a Terradets i nosaltres sense pensar-ho ens vam afegir.
La via CADE l'escollida, l'experiència brutal, i les nostres pintes.... bé millor oblidar les pintes que portavem.

Un dels diedres pels que discorre la via.

El Francesc arribant a la Feixa.

La ressenya que he penjat és la mateixa que m'en vaig endur al 1994, suposo que com tot a la vida d'equipament, i fins hi tot la graduació deu haver canviat. Si no recordo malament la via ja estava sobada en aquella època, ara deu semblar un mirall; hi haurem de tornar a veure com és.

Salutacions

2006-08-08T07:43:00.000+02:00

Cim de la Gorra Marinera (Montserrat) 1994

M'he animat a probar això dels "Blogs" veient com s'ensurtia el Ramon.

En aquest espai aniré penjant piades noves, altres de velles, algunes ressenyes i fotografies, etc...

D'aquesta manera espero estar més en contacte amb companys que ara són lluny, i amb els d'aqui compartir agradables estones.